Modernisme català: moviment, artistes i ideologia

El Modernisme: Moviment Estètic i Cultural

El Modernisme és un moviment estètic i cultural que reuneix totes les manifestacions artístiques. L'artista modernista es defineix com algú capaç d’abraçar diferents branques artístiques.

L'objectiu principal era modernitzar la societat a través de l’art, trencant amb una cultura tradicionalista per tal d'europeïtzar-la.

Orígens i Evolució a Catalunya

Aquest moviment sorgeix a Catalunya a través de la revista L’Avenç:

• 1884: Apareix per primer cop el terme modernisme.
• 1889: L’Avenç es renova amb un grup d'intel·lectuals que impulsaran les idees modernistes.

Intel·lectuals i Artistes Destacats

• Jaume Brossa: Ideòleg i progressista revolucionari.
• Alexandre Cortada: Crític musical.
• Raimon Casellas: Crític de pintura i artista literari.
• Joan Maragall: Periodista, poeta i ideòleg.
• Santiago Rusiñol: Artista modernista total.

Aspectes Generals del Moviment

El Modernisme neix dins la burgesia però lluita contra ella. Els fills dels burgesos neguen la tradició familiar, fet que comporta un trencament familiar i, per extensió, un trencament amb la societat.

La missió de l’artista és treballar en un camp més creatiu, buscant noves formes de pensar i d’actuar per modernitzar el país. Això es materialitza realitzant actes culturals amb l'objectiu de promoure i popularitzar l’estètica modernista, com ara les Festes Modernistes de Sitges organitzades per Santiago Rusiñol. Aquests esdeveniments oferien la possibilitat de recollir la manera de pensar i concebre l’art de tots aquests artistes.

L'Art com a Provocació

Per als modernistes, l'Art és Provocació. El seu objectiu és fer obrir els ulls als adormits, prioritzant el valor estètic per sobre del valor material.

A causa del desacord amb els ideals de la societat burgesa, es produeix un enfrontament entre societat i artista. Els modernistes consideren que la societat està adormida i que algú els ha de despertar, ja que la massa només es preocupa per estalviar.

L'Artista com a Guia i Salvador

L’artista actua com a guia, sent l’únic capaç de veure la situació i despertar la massa adormida per gaudir i fer reaccionar la societat. Hi ha un gran afany per vincular-se a l’estranger, amb París com el súmmum de la inspiració i el coneixement.

Tot i que van canviar la concepció de l’artista, molts no es van independitzar econòmicament de la seva família i mai van aconseguir professionalitzar-se del tot. No tendien a l’especialització, sinó que es potenciava l’Art Total.

Influències Filosòfiques i Vitalisme

La concepció de l’artista modernista està molt influenciada per la teoria del Superhome de Nietzsche. Es produeix una clara diferenciació entre el concepte d'individu (l'artista amb valors superiors) i la societat.

• Exaltació del jo individual: L'artista es reivindica com un ésser singular.
• Vitalisme: Cal lluitar per la plenitud de les energies vitals i de l’energia creadora.

L’artista és vist com un home superior, fort i autosuficient, posseït per una mena de missatge diví que ha de ser escoltat i obeït: ell és el salvador de la societat.