La DBO₅ és la quantitat d'oxigen que els organismes necessiten per degradar la matèria orgànica en un volum d'aigua durant 5 dies i a una temperatura de 30ºC.

Quin pH té l'aigua de bona qualitat?

Segons el text, l'aigua de bona qualitat té un pH entre 6 i 8,5.

Quina diferència hi ha entre aigua tova i aigua dura?

Les aigües toves tenen una concentració menor de 50 mg/L de CaCO₃, mentre que les aigües dures superen els 200 mg/L de CaCO₃.

Paràmetres i indicadors de la qualitat de l'aigua: físics, químics i biològics

Resum

El document explica els paràmetres físics, químics i biològics que s'utilitzen per avaluar la qualitat de l'aigua i identificar l'origen de la seva contaminació. També presenta els indicadors biològics i els índexs de qualitat, com l'ICG i l'índex de saprobis. Finalment, descriu el procés d'autodepuració de les aigües naturals i les seves limitacions.

Punts clau

Els paràmetres físics inclouen la transparència o terbolesa, el color, el gust, l'olor i la conductivitat elèctrica.
L'oxigen dissolt és essencial per a la vida aquàtica i les aigües superficials solen estar saturades d'oxigen.
La DBO₅ mesura l'oxigen que necessiten els microorganismes per degradar la matèria orgànica durant 5 dies a 30ºC.
L'aigua de bona qualitat té un pH entre 6 i 8,5.
Les aigües toves tenen menys de 50 mg/L de CaCO₃ i les dures més de 200 mg/L.
L'autodepuració depèn del temps, la temperatura i la quantitat d'oxigen dissolt, però no garanteix que l'aigua sigui apta per al consum.

Posa't a prova

Avaluació de la Qualitat de l'Aigua

Paràmetres de Qualitat de l'Aigua

Els paràmetres són indicadors de les característiques i de les propietats que els diferents contaminants poden proporcionar a l'aigua. Són d'utilitat per a determinar el grau i l'origen de les alteracions de la seva qualitat.

Paràmetres Físics

Inclouen:

La transparència o la terbolesa, en funció de la presència de partícules sòlides o microorganismes.
El color, el gust i l'olor, generats per l'existència de matèria orgànica i inorgànica.
La conductivitat elèctrica.

Paràmetres Químics

Aquests paràmetres són fonamentals per avaluar la composició química de l'aigua:

Oxigen dissolt (OD): La seva presència és fonamental per al desenvolupament de la vida aquàtica. Les aigües superficials solen estar saturades d'oxigen.
Demanda Biològica d'Oxigen (DBO₅): Quantitat d'oxigen que els microorganismes necessiten per oxidar la matèria orgànica. La DBO₅ és la quantitat d'oxigen que els organismes necessiten per degradar matèria orgànica en un volum d'aigua durant 5 dies i a una temperatura de 30ºC.
Demanda Química d'Oxigen (DQO): Assaig d'oxidació de compostos orgànics per l'acció d'agents químics oxidants. S'utilitza per a calcular la quantitat d'oxigen necessària en l'aigua.
Carboni Orgànic Total (COT): És la mesura del contingut total de carboni dels compostos orgànics.
pH: Mesura l'acidesa i la basicitat del medi. L'aigua de bona qualitat té un pH entre 6 i 8,5.
Alcalinitat: Presència d'ions bicarbonats o hidroxil.
Duresa: Concentració de CaCO₃.
Nitrogen.

Duresa de l'Aigua

Les aigües toves tenen una concentració menor de 50 mg/L de CaCO₃. Les aigües dures són aquelles que tenen concentracions superiors a 200 mg/L de CaCO₃, pròpies de terrenys formats per roques carbonatades.

Paràmetres Biològics

Indiquen la quantitat de microorganismes que es troben a l'aigua:

Els virus.
Els bacteris.
Els fongs, responsables d'olors i sabors de l'aigua.
Els cianobacteris.

Aquests paràmetres ens indiquen el grau de qualitat que posseeix l'aigua en el moment de la presa de la mostra, però no ens informen del seu estat anterior ni de la seva capacitat d'autodepuració.

Indicadors i Índexs de Contaminació

Indicadors Biològics de Contaminació

Són determinades espècies d'éssers vius la presència dels quals és orientativa sobre els nivells de contaminació.

Índexs de Qualitat de l'Aigua

Són valors numèrics (en una escala de 0 a 100) que engloben els valors de diversos paràmetres físics i químics i, en alguns casos, paràmetres biològics, per expressar la qualitat de l'aigua.

Els índexs poden ser:

Físics o Químics, com l'Índex de Qualitat General de l'Aigua (ICG), i els índexs específics per als diferents usos de l'aigua.
Biòtics, que assenyalen les variacions de determinades poblacions d'espècies, com invertebrats (crustacis, mol·luscs).
L'Índex de Saprobis, que analitza la presència d'organismes que es desenvolupen a la zona de descomposició de matèria orgànica (bacteris, fongs, protozous).

Autodepuració de l'Aigua

L'autodepuració és un sistema que té lloc en aigües naturals. Consisteix en una sèrie de mecanismes de sedimentació de les partícules presents en elles i de processos químics i biològics que produeixen la degradació de la matèria orgànica existent, convertint-la en matèria inorgànica. Aquesta matèria inorgànica servirà com a nutrient per a les algues, augmentant la seva activitat fotosintètica i enriquint l'aigua d'oxigen.

Amb aquests processos, s'elimina la matèria estranya de l'aigua i es restableix el seu equilibri natural. No obstant això, això no vol dir que l'aigua sigui apta per al consum.

Aquest procés depèn del temps, de la temperatura i de la quantitat d'oxigen dissolt.