Les Avantguardes a Catalunya: Context Històric i Evolució Artística
Les Avantguardes a Catalunya: Context i Manifestacions
Evolució Sociopolítica a Catalunya (1914-1936)
Durant la segona etapa de la Revolució Industrial, s’extremen les posicions entre burgesia i proletariat. El govern espanyol i la Lliga suspenen les garanties constitucionals i reprimeixen els sindicats i les agrupacions autonomistes. Els sectors més dretans de Catalunya donen suport a la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que anul·la el sistema polític de partits.
A Espanya, el 1931, es proclama la Segona República, que evoluciona des del conservadorisme cap a partits d’esquerra (Front Popular). A Catalunya, el mateix 1931, Francesc Macià proclama la República Catalana (amb el projecte d’un Estat espanyol federat) i el 1932 s’elabora l’Estatut de la Generalitat. El 1934 el substitueix Lluís Companys. El 1936, una revolta militar posa fi al període republicà.
Evolució Ideològica i Crisi de Valors
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) evidencia una profunda crisi de valors. La religió ja no ofereix respostes convincents a les grans preguntes existencials. La fe en la ciència deixa de ser acceptada com una llei infal·lible capaç d'explicar-ho tot. La tècnica i el progrés, després dels horrors provocats durant la guerra, ja no es veuen com un instrument eficaç per al benestar social. El llenguatge, el seu valor de comunicació humana, és percebut ara com una font de malentesos i incomunicació.
Tots aquests factors fan perdre la confiança en el positivisme i el racionalisme com a font única i fiable de coneixement, generant un sentiment de fracàs. En resposta, es busquen nous àmbits provocadors per superar aquest sentiment: el somni, l’atzar, l’absurd o la bogeria.
Les Avantguardes a Catalunya: Context i Dificultats
A Catalunya, dominava l’estètica noucentista, arrelada entre la burgesia i amb un fort suport institucional, cosa que dificultava la implantació de nous models. Excepte en alguns casos concrets, els autors defensors de l’avantguardisme no es contradeien massa amb la literatura oficial i, per tant, no suposaven una alternativa real.
Els grups avantguardistes estaven poc cohesionats i formats per intel·lectuals amb divergències ideològiques i literàries importants. Les iniciatives més interessants sovint provenien d’un sol individu o de grups molt reduïts. Molts autors que van experimentar amb les noves tendències van evolucionar posteriorment cap a estètiques i actituds de la literatura tradicional.
Etapes Clau de l'Avantguardisme Català
1916-1924: Primers Moviments i Futurisme
Joan Salvat-Papasseit publica la seva obra durant aquest període en les revistes que dirigia, emmarcades dins del Futurisme. També es produeixen les primeres publicacions de J. V. Foix, bàsicament futuristes. Sorgeixen els primers números de la revista 391, vinculada al Dadaisme. Gabriel Alomar participa en diverses tendències avantguardistes, entre les quals, l'Ultraisme. El Cubisme va influir sobre aquests autors, però es va desenvolupar més en l’art plàstic. Sorgeix el grup de Sabadell amb obres provocatives de caràcter humorístic.
1926-1930: L'Arribada del Surrealisme
Entra el Surrealisme francès, amb col·laboradors com Salvador Dalí. Es publica el Manifest Groc, signat per Dalí. D’altra banda, es desenvolupa la poesia postsimbolista amb Carles Riba.
Postguerra: Represa i Estil Propi
Represa avantguardista que va convergir en un estil propi, autoexclòs de la tenebra cultural del període.
Joan Salvat-Papasseit: Poeta i Pensador Avantguardista
Poeta avantguardista autoproclamat futurista, autor també d’articles, manifestos i altres textos en prosa de caire polític i social. Inconformista, idealista i, sobretot, vitalista.