Poesia i narrativa valenciana de postguerra: evolució dels anys 40 als 90

Poesia Valenciana de Postguerra (1940-1960)

Als primers anys de postguerra aparegueren editorials i revistes valencianes. Enmig d’un ambient de desolació per la Guerra Civil, “el grup poètic de postguerra” es mogué entre el simbolisme i l’existencialisme, escrivint poemes allunyats de la realitat, amb temes de dolor, mort i l’absurd de la vida, caracteritzats per l'hermetisme i el simbolisme.

Tendències Poètiques dels Anys 50 i 60

Els poetes dels anys 50 suggerien la realitat a través de l’hermetisme, els símbols, la religiositat i les metàfores. Però els dels anys 60 es basaven en l’estructura realista, amb obres com La pell del Brau, Da nuecis Pueris i Vacances pagades.

La Poesia Realista dels Anys 60 i el Realisme Històric

La poesia realista dels 60 es relaciona amb el realisme històric o socialista. Aquesta tendència es caracteritza per:

• L'actitud social del poeta.
• L'experiència d’escriure compartida amb els lectors.
• La inspiració sorgida de l’experiència real.
• Llenguatge directe i col·loquial.
• Discurs poètic unívoc.
• Protagonista anònim.
• Funció social d’enriquir la persona i un destinatari ampli.

La Nova Cançó

La Nova Cançó tenia l’objectiu de recuperar l’ús de l’idioma a través de la música popular (com ara Raimon amb Al vent).

Narrativa Valenciana Actual

A principis dels anys 70 la producció literària valenciana no presentava símptomes de vitalitat, però amb l'arribada dels joves escriptors el panorama començà a canviar.

La “Novel·la del Canvi” (Anys 70)

La “novel·la del canvi” alterà la norma narrativa mitjançant dos procediments principals: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.

Manipulació del Codi Textual i Temes Ideològics

Manipulant el codi textual es pretén introduir el lector dins del text. D'altra banda, es proposaren quatre nous temes contraris al pensament global:

1. La condemna del franquisme, criticant la política i exigint llibertat.
2. La reivindicació de la dissidència; molt sovint, defensa de l'homosexualitat.
3. La ruptura amb els valors tradicionals culturals, familiars i socials.
4. Desig de modernitat i universalisme.

Consolidació i Normalització (Anys 80)

El 1980 els narradors valencians adoptaren una postura més eclèctica gràcies a diversos factors:

• Introducció de l’ensenyament en valencià.
• Nou públic lector.
• Normalització de l’idioma.
• Professionalització i consolidació d’editorials i escriptors.

S’inicià un nou període en la literatura valenciana marcat per l’experimentalisme, el realisme i la novel·la negra, eròtica i històrica.

Poesia Valenciana Actual (A partir dels Anys 70)

Al principi dels anys 70 van sorgir dues obres que inclinaren la poesia cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls i Poesia Rasa. Aquesta poesia no realista presenta les següents característiques:

• Intent d'introduir el lector dins del text.
• L’ús del simbolisme, surrealisme, etc., provoca que la poesia es considere com a discurs autònom.
• La paraula poètica passa a suggerir, a evocar i a ser imaginativa.
• Poesia com a eina d’investigació de la subjectivitat. El poema passa a ser hermètic.
• Nous arguments.

Referents i Evolució Posterior

El 1973 els nous referents foren Joan Navarro, Salvador Jàfer i Amadeu Fabregat (amb Carn Fresca).

Anys 80: Visió Realista i Experiències Personals

Als anys 80 els poetes realitzen una visió realista a partir del “jo”, les vivències i les experiències personals.

Anys 90: Autobiografia i Intimisme

Als anys 90 tendeixen a l’autobiografia i a la intimitat amb certs trets de l’escepticisme, és a dir, pretenen l’obra ben feta. Els poemes són més breus, més íntims, més al·lusius i menys rotunds.