Quina és l'obra més representativa del Neoclassicisme català segons el text?

El text destaca Lucrècia de Joan Ramis i Ramis, una tragèdia en vers de cinc actes que és un exponent del Neoclassicisme.

Quin poema es considera l'inici de la Renaixença?

El poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, publicat a El Vapor, es considera simbòlic i l'inici de la Renaixença.

Quins autors destaquen de la Renaixença?

Jacint Verdaguer en poesia, Àngel Guimerà en teatre i Narcís Oller en narrativa, entre altres.

Neoclassicisme, Romanticisme i Renaixença: resum de la literatura catalana

Resum

El document repassa tres moviments de la literatura catalana: el Neoclassicisme (amb autors com Rafel d'Amat i Joan Ramis), el Romanticisme europeu i la Renaixença. S'explica el context històric, les causes del Romanticisme i l'anàlisi del poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, considerat l'inici de la Renaixença. També s'indiquen els principals autors de poesia, teatre i narrativa d'aquest període.

Punts clau

El Neoclassicisme recupera la simetria, l'ordre i les normes clàssiques després de l'esgotament del Barroc; el segle XVIII és el segle de les llums.
El Romanticisme és un moviment europeu, nascut a Alemanya i Anglaterra, que defensa la irracionalitat, el retorn a l'Edat Mitjana i l'exaltació del jo i del nacionalisme.
La Renaixença té causes polítiques (catalanisme), econòmiques (recuperació industrial), culturals (interès per la cultura catalana) i demogràfiques (creixement de la població).
La revista El Europeu (1823) va difondre les primeres idees romàntiques; després va aparèixer El Vapor (1833).
El poema "La Pàtria" d'Aribau és considerat l'inici de la Renaixença i té una estructura de 6 estrofes de 8 versos de 12 síl·labes.
Els principals autors de la Renaixença són Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Narcís Oller (narrativa).

Posa't a prova

S. XVI-XVII: Neoclassicisme

Planteja l'esgotament del Barroc. Es torna a la simetria i l'ordre. Ve del descobriment de Pompeia. Retorn de les normes clàssiques. El segle XVIII és el segle de les llums. Decret de Nova Planta.

AUTORS:

Rafel d'Amat i de Cortada: "Baró de Maldà": barceloní, 1769-1816. Va escriure un diari personal, *Calaix de sastre*.
Joan Ramis i Ramis: Maó, 1746. *Lucrècia* és una obra de teatre. 5 actes, tragèdia, està escrita en vers. És un exponent del Neoclassicisme.

S. XVIII: Romanticisme

S'oposa al Neoclassicisme. Planteja el Barroc. Moviment europeu. És el que causa la Renaixença. Actitud irracional. Moviment poètic i filosòfic que neix a Alemanya i Anglaterra. Proposa l'irracionalisme, el retorn a l'Edat Mitjana, la reivindicació de la poesia popular i tradicional, l'exaltació de la personalitat, el JO, defensa la llibertat dels pobles. El JO per sobre de la societat (inadaptat), mort > vida (suicidi), nit i foscor, explica la diferència entre el somni i l'experiència, nacionalisme sobre universalisme, impuls per sobre de la raó.

La Renaixença

Causes i primers símptomes

Retorn de l'Edat Mitjana i la defensa de la llibertat dels pobles / Nacional / Cultures oblidades.

CAUSES:

Política: catalanisme.
Econòmica: l'economia es recupera amb indústries.
Cultural: interès per la cultura catalana.
Social: demogràfica: la població augmenta.

Els primers símptomes del Romanticisme es donen a *El Europeu*, una revista redactada el 1823 per Bonaventura Carles Aribau, Ramon López Soler, Luigi Monteggia, Lorenzo Galli i un alemany, Ernest Cook. On es difonen les idees romàntiques amb poemes, etc. Es va publicar fins al 1833, quan va aparèixer la revista *El Vapor*. On Carles Aribau publica el poema *La Pàtria*, que es considera simbòlic, ja que a partir d'aquest poema es vol recuperar la literatura catalana i es considera l'inici de la Renaixença.

Anàlisi del poema "La Pàtria"

Estructura

6 etapes dividides en 4 parts diferents. Són estrofes de 8 versos de 12 síl·labes cadascuna amb una cesura a la sisena síl·laba.

Contingut

A la primera part (2 primeres estrofes) l’autor relata l’allunyament i l'anyorament de la seva terra, Catalunya, ja que està a Aragó per feina, i li relata al seu patró.

La segona part correspon a la tercera estrofa, on explica els intents de recordar el seu país, però no ho aconsegueix i segueix tenint enyorança.

La tercera part (estrofes 4 i 5) on es fa un elogi al patró i a la llengua catalana. Primer amb arguments històrics i després amb arguments íntims.

La quarta part (sisena estrofa) on diu que el català pot pel món.

Temes i recursos

Tracta 4 temes:

La llengua
L’anyorança de la terra
El paisatge amb noms propis (Montseny, Montjuïc...)
La lira fent referència a la llengua literària

Té recursos com l’al·literació, hipèrbaton…

Referents de la Renaixença

Autors per gènere

Poesia: Jacint Verdaguer
Teatre: Àngel Guimerà
Narrativa: Narcís Oller, Rubió i Ors, Tomàs Aguiló, Marià Aguiló, Pons i Gallarza, Milà i Fontanals