Recursos lingüístics: dixi personal, modalitats oracionals i figures retòriques

Resum

El document recull una llista de recursos lingüístics propis del text expositiu i argumentatiu: el dixi personal, les modalitats oracionals no assertives, els elements valoratius i subjectius, la derivació, les perífrasis i les unitats fraseològiques. També inclou figures retòriques com la ironia, la metàfora o la interrogació retòrica. Finalment, presenta criteris de redacció com evitar l'ambigüitat, ordenar el discurs i usar connectors.

Punts clau

El dixi personal fa present l'emissor mitjançant pronoms, possessius i verbs de 1a persona del singular i del plural.
Les modalitats oracionals no assertives són la interrogativa, l'exhortativa, l'exclamativa, la dubitativa i la desiderativa.
Els substantius, adjectius i verbs valoratius expressen l'opinió o l'actitud de l'emissor.
La derivació (diminutius, augmentatius pejoratius i superlatius) i les expressions quantitatives subjectives aporten valoració.
Les figures retòriques citades inclouen la ironia, la metàfora, la metonímia i la hipèrbole.
En l'exposició convé evitar l'ambigüitat, usar adjectius especificatius i classificatius i emprar connectors causals i consecutius.

Posa't a prova

Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.

Pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...

Possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...

Verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...

Modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa). Què vols? És estupend! Vine ací!

Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció.

Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist.

Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...

Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar.

Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...

Adverbis i locucions adverbials: amb perfecció, possiblement, per sort.

Expressions quantitatives subjectives: molt, poc, massa, bastant, força, gens,...

La derivació: diminutius (mareta), augmentatius pejoratius (homenot), superlatius (raríssim).

Perífrasis verbals: d'obligació o de probabilitat.

Unitats fraseològiques: refranys, maneres de dir, sentències, etc.

Fórmules expressives: uf!, ai!, au!, Senyor!, mare!...

Crides al receptor: ei!, compte!, alerta!,...

Interrogació retòrica: per què no calleu?

Ironia: No li agrada la cervesa perquè només té cinquanta pots a la nevera!

Altres figures retòriques: metàfora, metonímia, hipèrbole...

Canvi de registre, varietat o llengua dins el mateix text.

Certs signes gràfics com ara guions llargs, cometes o punts suspensius.

Exemplificació i subdivisió en apartats (primer de tot, en segon lloc) amb la finalitat d'aclarir els conceptes i ordenar el discurs.

Evitar l'ambigüitat. Ex.: “Jo vaig veure un banc” és ambigu, no diu quin tipus de banc.

Ús d'adjectius escàs: seran especificatius i classificatius, mai subjectius.

Temps verbal: present d'indicatiu. Si és una anècdota, formes verbals en passat.

Els connectors tenen en l'exposició un paper important, estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i precisen: perquè, ja que, a causa que, com que.

Preguntes freqüents

Què és el dixi personal?

És la presència de l'emissor en el text, que es manifesta amb pronoms personals forts i febles de primera persona, possessius i verbs en primera persona del singular o del plural.

Quines són les modalitats oracionals no assertives?

Són la interrogativa, l'exhortativa, l'exclamativa, la dubitativa i la desiderativa. Exemples del text són «Què vols?», «És estupend!» i «Vine ací!».

Què és la ironia segons el document?

És una figura retòrica en què es diu una cosa per donar-ne a entendre una altra. L'exemple del text és «No li agrada la cervesa perquè només té cinquanta pots a la nevera!».