Fenòmens fonètics del català: sonorització, ensordiment i assimilació
Resum
Aquest document resumeix els principals fenòmens fonètics del català, com la sonorització, l'ensordiment, l'assimilació, l'emmudiment, la sensibilització i la geminació. Per a cada fenomen indica les condicions del context en què es produeix el canvi de so. És una guia útil per repassar la pronunciació i entendre els canvis consonàntics en la llengua oral.
Punts clau
- La sonorització fa sonors els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula davant d'un so consonàntic sonor.
- L'ensordiment fa sords els sons oclusius, fricatius i africats a final de seqüència, a final de síl·laba o paraula davant consonant sorda, i els oclusius a final de paraula seguits de vocal.
- L'assimilació a labial converteix [n] en [m] davant [m], [p] o [b], i [n] o [m] + [f] es transformen en [ɱ].
- L'assimilació a velar fa que [n] + [k] o [g] es pronunciï [ŋ].
- L'emmudiment fa que certes consonants no es pronunciïn, com la «d» de les paraules acabades en -rds o la «p» de -mpt- i -mpc-.
- La geminació i l'acostament descriuen casos en què un so es duplica o s'adapta a la consonant següent.
Sonorització
- 1. Tots els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula + so consonàntic sonor.
- 2. Fricatius i africats a final de paraula + vocal.
Ensordiment
- 1. Els sons oclusius, fricatius i africats a final de seqüència (entre dues pauses: -, /, ;, :).
- 2. Els sons oclusius, fricatius i africats a final de síl·laba o paraula + consonant sorda.
- 3. Els sons oclusius a final de paraula seguits d'un so vocàlic.
Assimilació
1. Assimilació a labial o labialització
El so [n] esdevé [m] quan va seguit de: -[n]+[m], -[n]+[p], -[n]+[b].
Cas particular: Les lletres "n" o "m" a final de síl·laba o paraula, seguides de "f", esdevenen la "m" labiodental ([ɱ]). És a dir, [n] i [m] + [f] es transformen en [ɱ].
2. Assimilació a dental o dentalització
[n] i [l] (alveolars) + [d] i [t] (dentals) = [n̪] (n dental) i [l̪] (l dental).
3. Assimilació a palatal o palatalització
- [n] + [ʃ] (xeix) o [ʒ] (jota) = [ɲ] (n palatal).
- [l] + [ʃ] (xeix) o [ʒ] (jota) = [j] (i semivocal).
- [n] + [ɲ] (n palatal) o [j] (i semivocal) = [ɲ] (n palatal).
- [l] + [ɲ] (n palatal) o [j] (i semivocal) = [j] (i semivocal).
4. Assimilació a velar o velarització
[n] + [k] o [g] = [ŋ] (n velar).
Emmudiment
- 1. La "s" de "aquest" + paraula començada amb consonant (si va darrere una consonant la "s" no es pronuncia, en canvi, si va darrere una vocal sí).
- 2. La "d" dels mots que acaben en -rds.
- 3. La "p" de les paraules que continguin -mpt- o -mpc-.
- 4. Els finals de paraula següents: -[m] + p.
- 5. Els finals de paraula següents: -[n] + t o d; -[l] + t o d.
- 6. La "s" en els següents casos: -s + fricatius; -s + [r].
Sensibilització
- 1. En els casos següents: -r d'infinitiu + pronom; -t de gerundi + pronom que comença per vocal.
- 2. La "b" de "amb" + vocal.
- 3. La "t" en els casos següents: "cent", "sant", "quant", "vint".
Geminació
- 1. "ics" [ks]; "xeix" [ʃ], [gz].
- 2. Es duplica el segon so.
- 3. Es duplica el primer so.
- 4. Es duplica el segon so.
- 5. Acostament: no és exactament geminar (predomina el so nasal i s'adapta a la consonant següent).
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què és la sonorització en català?
La sonorització és el canvi d'un so sord a un de sonor quan els oclusius, fricatius o africats van a final de síl·laba o paraula davant un so consonàntic sonor. També afecta els fricatius i africats a final de paraula seguits de vocal.
Quan es produeix l'ensordiment?
L'ensordiment es produeix quan aquests sons van a final de seqüència, entre pauses, o a final de síl·laba o paraula davant una consonant sorda. Els oclusius a final de paraula seguits de vocal també s'ensordeixen.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.