Quina és la diferència entre polisèmia i homonímia?

La polisèmia és una paraula amb dos o més significats relacionats entre si. En l'homonímia, les paraules tenen la mateixa forma però significats i orígens etimològics diferents.

Quina és la diferència entre oracions adjectivals explicatives i especificatives?

Les explicatives van entre comes i destaquen una qualitat de l'antecedent. Les especificatives no porten comes i indiquen una qualitat que restringeix la realitat designada per l'antecedent.

Monosèmia i oracions subordinades: resum sobre Valor i gèneres textuals

Resum

El document resumeix diversos continguts de llengua i literatura catalanes: l'obra de l'escriptor Enric Valor, la classificació de les paraules segons els seus significats (monosèmia, polisèmia, homonímia), les característiques del fullet informatiu i del fullet turístic, i la classificació de les oracions subordinades substantives, adjectivals i adverbials.

Punts clau

Enric Valor (1911-2000) va conrear el teatre, la rondalla i la novel·la, i recuperà la riquesa del vocabulari català.
Monosèmia: paraula amb un únic significat. Polisèmia: paraula amb dos o més significats relacionats. Homonímia: paraules idèntiques en forma però d'origen i significat diferents.
El fullet informatiu és un escrit expositiu que informa, explica, persuadeix i proposa solucions, i té estructura de portada, pàgines centrals i contraportada.
El fullet turístic és majoritàriament descriptiu i convida a visitar un indret, dirigit a un públic general no autòcton.
Les oracions subordinades substantives fan funció de sintagma nominal; les adjectivals fan de complement del nom amb un pronom relatiu; les adverbials fan de complement circumstancial de temps, lloc, manera, quantitat o comparació.

Posa't a prova

Enric Valor

Enric Valor (1911-2000) — dramàtic, rondallista i novel·lista. Producció novel·lística amb llenguatge molt treballat (L'ambició d'Aleix, La idea de l'emigrant). Rondalles: peces que descriuen els nostres paisatges i personatges, reals o fantàstics, en les quals recupera la riquesa del nostre vocabulari.

Monosèmia

Monosèmia — paraules amb un únic significat. Polisèmia — paraula amb dos o més significats interrelacionats. Homonímia — paraula que presenta identitat formal, però que té significats i orígens etimològics diferents. Tipus: homògrafs (escriuen igual) i homòfons (so igual, escriptura diferent).

Fullet informatiu

Fullet informatiu — tipus d'escrit expositiu que informa sobre qualsevol qüestió d'interès general. Té com a finalitat informar, explicar, persuadir i proposar solucions. Pot ser de caràcter publicitari o propagandístic.

Característiques

Informació presentada de manera clara, directa i atractiva.
Dades principals en forma de resum o esquema.
Escrit en tercera persona o en forma impersonal.
Nivell de llengua estàndard amb llenguatge senzill i directe.

Estructura

Portada
Pàgines centrals
Contraportada

Fullet turístic

Fullet turístic — tipus de fullet que ofereix informació sobre un indret i convida els receptors a visitar-lo. Fonamentalment descriptiu; dirigit a públic general no autòcton.

Oracions subordinades substantives

OC sub subst. — aquelles oracions que dins d'una oració fan funcions del sintagma nominal (subjecte, CD, CI, atribut, complement de règim verbal, complement nominal o complement adjectival). En funció dels elements que les introdueixen, hi ha diversos tipus:

Completives — introduïdes per que.
Interrogatives indirectes — totals (introduïdes per si i afecten tota la oració) i parcials (introduïdes per pronoms interrogatius: qui, quin, quan, què, quant).
De l'infinitiu — oració inserida amb verb en infinitiu.
De relatiu — introduïdes per pronoms relatius: qui, els qui, que, el que, la que.

Oracions subordinades adjectivals

OC sub adj. — dins d'una oració composta fan la funció de sintagma adjectiu (com a complement del nom). Van introduïdes per un pronom relatiu que pot anar acompanyat de preposició. Segons la informació que aporten sobre l'element que funciona com a antecedent:

Explicatives — van entre comes i destaquen una qualitat de l'antecedent.
Especificatives — no porten comes i indiquen una qualitat que restringeix la realitat designada per l'antecedent.

Oracions subordinades adverbials

OC sub adv. — fan la funció d'un sintagma adverbial (com a complements circumstancials). Segons el valor adverbial poden ser de temps, lloc, manera, quantitat o comparació:

Preposicionals adverbials de temps: anterioritat (abans que, fins que); simultaneïtat (alhora que, sempre que); posterioritat (després de, així que).
Preposicionals adverbials de lloc: d'on, fins on, des d'on, per on.
Manera: com, com si, així com, tal com.
Quantitat o comparació: igualtat (tant... com), superioritat (més... que), inferioritat (pitjor... que), proporcionalitat (com més... més).