Avantguardes del segle XX: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme

Avantguardes del segle XX

Les avantguardes són moviments estètics i literaris que van néixer al segle XX a tot Europa. Suposen un plantejament innovador i una renovació estètica (trenquen amb normes i models artístics). Pretenen acabar amb l'ordre social del nou-cents i canviar la concepció d'art (antiart).

Quatre Tendències Principals

Cubisme

Guillaume Apollinaire, 1907, França. Ideologia: rebutgen la còpia exacta de la realitat. Pretenen interpretar l'espai d'una altra manera; dibuixar la realitat des de diferents punts de vista. Ús de figures geomètriques. Tècniques literàries: cal·ligrama i collage.

Futurisme

Filippo Tommaso Marinetti, 1909, Itàlia. Ideologia: cultura orientada cap al futur; diferents maneres: moviment, esport, màquines, risc, lluita, violència dels anys de guerra. Tècniques literàries: cal·ligrama, ús de diverses tipografies, absència de puntuació, salt de falla, collage lingüístic, repeticions. Autors catalans: Joan Salvat-Papasseit.

Dadaisme

Tristan Tzara, 1916, Zuric. Ideologia: és el més radical i destructor. Característiques: defensa de l'absurd, "objecte trobat" és l'art objecte que trobem; pretenien amb l'actitud rebel i anarquista rebutjar la racionalitat i negar la moral tradicional i el bon gust. Tècniques literàries: escriptura automàtica.

Surrealisme

André Breton, 1924, França. Ideologia: pretenien expressar el funcionament real del pensament, les vies d'accés eren el somni, la imaginació, el subconscient. Tècniques literàries: escriptura automàtica, defensaven el consum de drogues. Autors catalans: Salvador Dalí, J. V. Foix.

Diferents Situacions Lingüístiques

• Monolingüisme: Model lingüístic on només hi ha una llengua oficial a l'estat, però no és l'única de la població (Alemanya -> alemany).
• Protecció de les minories lingüístiques: Només hi ha una llengua oficial, però hi ha lleis que protegeixen les altres (Regne Unit -> anglès).
• Autonomia lingüística: Una llengua oficial i diferents llengües oficials a diferents comunitats (Espanya).
• Federalisme lingüístic: País que està dividit en regions i cada una d'elles pot tenir una llengua o més d'una (Suïssa).
• Bilingüisme institucional: En un territori es poden emprar dues llengües en tots els àmbits sense cap problema (Finlàndia).

Polítiques Lingüístiques

L'estat espanyol és exemple del model autonòmic amb una llengua oficial a tot l'estat i una llengua pròpia i oficial a les respectives comunitats autònomes. És un model centralista perquè l'única llengua oficial a tot l'estat és el castellà. És centralista i desigualitari, perquè hi ha el deure de conèixer el castellà i el dret d'emprar les altres. La llengua catalana és la llengua pròpia i oficial juntament amb el castellà per ser la llengua oficial de l'estat.