L'Avantguardisme Català: Moviments, Autors Clau i Variació Lingüística
L'Avantguardisme: Context i Ideologia (1909-1940)
L'Avantguardisme es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest Futurista i es va acabar el 1940 amb la invasió nazi. La ideologia en què es basava el moviment noucentista va entrar en crisi, i els enfrontaments van propiciar el malestar social del moment.
L'avantguardisme va propugnar un vitalisme basat en la destrucció de l'harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia i l'admiració per l'evolució dels elements de la societat industrial. Els moviments que van aparèixer durant aquest període tenien com a denominador comú l'interès per trencar amb l'ordre establert.
Principals Corrents Avantguardistes
- FUTURISME: Trencament total amb l'ordre imperant en el passat. Es caracteritza per l'absència de puntuació i majúscules, i el trencament dels versos.
- SURREALISME: Alliberació absoluta de l'individu, trencant qualsevol lligam. Dona molta importància als somnis i l'inconscient.
- CUBISME: Utilitza mètodes científics per canviar l'aspecte de la realitat.
- DADAISME: Com el surrealisme, és partidari de l'escriptura automàtica, però amb l'objectiu de crear un caos intel·lectual.
Figures Clau de l'Avantguardisme Català
Joan Salvat-Papasseit
Vinculat a la pràctica avantguardista des de la seva classe social. Fill de família humil, va haver d'anar a viure a l'Asilo Naval Español, ja que la mare no podia mantenir-lo. Va treballar en diversos oficis, fet que el va allunyar de la formació acadèmica formal. Es va formar de manera autodidacta i va fundar la revista Un Enemic del Poble.
Josep Vicenç Foix (J.V. Foix)
De ben jove, es va interessar pels moviments artístics d'avantguarda. Va ser membre fundador d'Acció Catalana. Va participar en diverses publicacions i, durant la Guerra Civil, va fer col·laboracions en revistes clandestines.
Variació Lingüística: Tipus i Registres
Existeixen dos tipus bàsics de variació:
- La relacionada amb la realitat social dels usuaris.
- La que depèn de la relació entre els interlocutors i l'entorn físic.
Tipus de Varietats Lingüístiques
- Històriques o Diacròniques: Depenen del temps.
- Socials o Diastratiques: Depenen del grup social.
- Geogràfiques o Diatòpiques: Degudes a l'origen geogràfic dels parlants.
- Estilístiques o Diafàsiques: Depenen de la situació comunicativa (registres).
Exemples de Registres
Formals: Cientificotècnic, Registre Literari. Informals: Col·loquial, Vulgar.
Confusions Gramaticals i Homòfons Freqüents
- Conte / Compte / Comptar
- Conte: Narració breu.
- Comptar: Fer càlculs matemàtics.
- Compte: Atenció/vigilància (Ex: Ves amb compte).
- Nota: L'expressió correcta és adonar-se'n, no "donar-se compte".
- Sobretot / Sobre tot
- 1. Sobretot (Adverbi d'importància): Tothom l'estima, sobretot els seus germans.
- 2. Sobre tot (Preposició + Pronom): No ha dit res de nou sobre tot allò dels pactes.
- Tampoc / Tan poc
- 1. Tampoc (Negació): Jo tampoc hi aniré.
- 2. Tan poc (Quantitat): Si estudies tan poc, no aprovaràs.
- Enlloc / En lloc
- 1. Enlloc (Adverbi de lloc, negatiu): No el trobo enlloc.
- 2. En lloc (Locució prepositiva, 'en substitució de'): En lloc de venir, va enviar un missatge.
- Potser
- Potser: Indica probabilitat. Potser arribaran en l'altre tren.