Quina és la principal figura del noucentisme?

Segons el text, Eugeni d'Ors (Xènius) és la principal figura del noucentisme, amb una gran influència, l'exaltació del present i la revisió del passat.

Quan es van publicar les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra?

Les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra es van publicar el 1913, i el diccionari ortogràfic el 1917.

Què va defensar el Manifest del surrealisme?

El Manifest del surrealisme d'André Breton (1924) defensa el somni, la psicoanàlisi de Freud, la no lògica, la no censura, l'escriptura automàtica i el subconscient.

Noucentisme i avantguardes a Catalunya: autors i obres

Resum

El document ofereix un repàs als autors i obres del noucentisme català (Prat de la Riba, Fabra, Eugeni d'Ors, Carner) i de les avantguardes, des del cubisme i el futurisme fins al dadaisme i el surrealisme. Inclou també apunts sobre la novel·la dels anys 20 i 30 i la poesia de J. V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.

Punts clau

El noucentisme és un moviment cultural i polític català de principis del segle XX, amb Eugeni d'Ors (Xènius) com a figura principal.
Pompeu Fabra va publicar les normes ortogràfiques (1913), el diccionari ortogràfic (1917) i la gramàtica catalana (1918).
Joan Maragall no apareix en el text; Josep Carner és considerat el «príncep de les lletres catalanes».
La primera avantguarda (1900-1920) inclou el cubisme, el futurisme i el dadaisme; la segona (1924-1939) inclou el surrealisme.
El Manifest del surrealisme d'André Breton es publica el 1924 i defensa el somni, l'escriptura automàtica i el subconscient.
J. V. Foix i Joan Salvat-Papasseit són autors catalans lligats a les avantguardes, amb obres com Gertrudis (1927) i Poemes en ondes hertzianes (1919).

Posa't a prova

El Noucentisme Català

Enric Prat de la Riba

E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).

Pompeu Fabra

P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).

Eugeni d'Ors (Xènius)

E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present, revisió del passat. Glosa, Glossari: La Veu de Catalunya (1906), La ben plantada (1912), Gualba, la de mil veus (1915), Oceanografia del Tedi (1916).

Poesia Noucentista

Guerau de Liost, J. Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970). Estudia dret i filosofia i lletres als 20 anys, diplomàtic de carrera, fidel a la República, exili a Mèxic i Brussel·les, col·labora amb Pompeu Fabra, treballa a l'IEC, anomenat "príncep de les lletres catalanes".

Els fruits saborosos (1906)
La paraula en el vent (1914)
Auges i Ventalls (1914)
Nabí (1941)
Poesia (1957)
Bèlgica (1952)
Cançoneta incerta (1925)

Les Avantguardes

Rupturista, oníric, escandalitzar, canvi social.

1a Avantguarda (1900-1920)

Joaquim Falguera, Josep M. Junoy, J. S. Salvat-Papasseit.

Cubisme

França (1907), Picasso, collage, G. Apollinaire, cal·ligrames.

Futurisme

Itàlia (1909), Manifest de Marinetti, màquines, velocitat, progrés, NO sentimentalisme.

Dadaisme

1916 Suïssa, anys 20 i 30, T. Tzara, contra la cultura de l'època, manifestos. Antiart, nihilista, trencador, absurd. Espectacles al carrer.

2a Avantguarda (1924-1939)

Surrealisme

André Breton, Manifest del surrealisme (1924), somni, psicoanàlisi de Freud, no lògica, no censura, escriptura automàtica, subconscient. Miró, Dalí, Foix.

La Novel·la dels Anys 20 i 30

Crisi de la novel·la.

Joyce - Ulysses
Proust - A la recerca del temps perdut

Poesia Posterior

Carles de Riba - Segon llibre d'estances
Bartomeu Rosselló-Pòrcel - Imitació del foc

J. V. Foix

J. V. Foix (1893-1987). Del 1916 en endavant, contacte amb les avantguardes de França i Itàlia, col·labora amb Miró, Dalí, Ponç, Tàpies. Revistes: Troços, Monitor, Publicitat, Revista de Catalunya, Quaderns de Prosa. Premis d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), Orde de Catalunya (1981), Premio Nacional de las Letras Españolas (1984).

Poemes en prosa:

Diari; Gertrudis (1927), KRTU (1932), Estrella d'en Perris (1963).

Llibres de poesia:

Sol, i de dol (1947), Les irreals Omegues (1949), On he deixat les claus (1953) - és quan dormo...

Textos en prosa:

Catalans de 1918 (1965), En lloms transparents (1969).

Joan Salvat-Papasseit

J. S.-Papasseit (1894-1924). Pare mor als 6 anys, treballa en una llibreria, bohèmia negra, Joventuts Socialistes (articles d'agitació social), vagament anàrquic.

Poemes en ondes hertzianes (1919)
L'irradiador del port i les gavines (1921)
Tot l'enyor de demà
Les conspiracions (1922)
Gesta dels estels (1922)
Poema de la rosa als llavis (1923)
Ossa menor (1925)