Quina llengua va utilitzar Ausiàs March en la seva poesia?

Va abandonar definitivament l'occità, llengua de la lírica trobadoresca, i va adoptar el valencià com a llengua poètica. Aquest canvi és una de les principals renovacions de la seva obra.

Quina és la temàtica central de l'obra d'Ausiàs March?

Tracta la lluita interna de la persona davant l'amor i la mort, i la tensió entre el desig carnal i les exigències de la raó i de l'amor espiritual. També aspira a un amor pur entre iguals.

Ausiàs March: vida, obra i renovació de la poesia amorosa catalana

Resum

Aquest document presenta la vida d'Ausiàs March (1397-1459), cavaller i poeta valencià, i el context en què es va desenvolupar la seva obra. Analitza la renovació de l'ideal amorós, el trencament amb la tradició trobadoresca i l'adopció del valencià com a llengua poètica. També classifica els seus poemes per temàtica i explica l'estil i la mètrica, marcats per un vocabulari aspre i innovador.

Punts clau

Ausiàs March va néixer a Gandia (possiblement el 1397) i va morir a València el 1459.
Va abandonar l'occità i va adoptar el valencià com a llengua poètica.
Busca un amor vertader i pur que li permeti assolir la virtut moral.
Els seus poemes se centren en un jo omnipresent i en l'anàlisi dels seus estats sentimentals i morals.
Tracta la lluita entre l'amor carnal i l'amor espiritual.
Utilitza estrofes de 8 versos decasíl·labs amb cesura després de la 4a síl·laba i rima consonant.
El seu vocabulari combina tecnicismes de la filosofia medieval, expressions col·loquials i termes del món mariner.

Posa't a prova

Vida i context d'Ausiàs March (1397-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia possiblement el 1397 i va morir a València el 1459. Fill i nebot de poetes, era un cavaller feudal i tenia grans possessions a Beniarjó. Va combatre en diverses batalles de ben jove i va obtenir el càrrec de falconer reial.

Es va casar dues vegades, no va tenir fills, i les dues esposes van morir aviat.

Contingut i temes centrals de l'obra

Renovació de l'ideal amorós i el trencament amb l'occità

L'obra arrenca de la tradició trobadoresca, però es desmarca d'aquesta lírica i construeix una nova mirada basada en la sinceritat. El trencament més clar és l'abandó definitiu de l'occità i l'adopció del valencià com a llengua poètica.

Ausiàs teoritza i aspira a un amor vertader i pur, gràcies al qual pugui assolir la virtut moral. Parla de la lluita interna de la persona davant l'amor o la mort.

La sinceritat i el jo omnipresent

En els poemes, tot l'èmfasi descansa sobre un jo omnipresent i l'anàlisi minuciosa dels seus estats sentimentals, psicològics i morals.

La lluita entre l'amor carnal i l'amor espiritual

March parla de la lluita interna del jo per conjugar el desig carnal (amor sensual, l'apetit) amb les exigències de la raó, de la voluntat o de l'amor espiritual.

Aquesta exigència d'un amor pur necessita una correspondència entre iguals. El jo de March demana un «jo/vos» capaç de compartir virtuts i aspiracions. Tanmateix, la condició de la dona real del seu temps amenaçava la viabilitat d'aquest amor pur.

Classificació temàtica dels poemes

Poemes de circumstàncies.
Cants d'amor:
- Plena de seny
- Llir entre cards
- Oh, folla amor
- Amor, amor
- Mon darrer bé
Cants de mort.
Cants morals.
Cant espiritual.

L'estil i la mètrica d'Ausiàs March

Esquema mètric i dificultats d'harmonia

L'esquema mètric es basa en:

Estrofes de 8 versos decasíl·labs amb cesura darrere de la 4a síl·laba.
Una tornada de 4 versos.
El nombre de cobles (8 versos) sol ser de 5 o 7, però també trobem algunes cobles solitàries.
Rima consonant, rimes femenines (planes) i masculines (agudes).

La rima i la mesura per a March són un problema que, juntament amb la duresa de les seves idees, dificulta l'harmonia del poema i la seva comprensió.

El vocabulari: del cortès al mariner

Decidit a analitzar el seu jo i a assolir l'amor pur, March substitueix el vocabulari cortès per:

Tecnicismes de la filosofia medieval.
Expressions casolanes, col·loquials i fins i tot vulgars.
Vocabulari del món mariner.

Utilitza un llenguatge fort i aspre, sintàcticament dur i poc harmoniós, amb una gran riquesa d'imatges i de comparacions.