Quin és el tema principal de «La pàtria» d'Aribau?

El tema principal és l'enyor de la pàtria, que s'adreça com a «tu» a partir dels turons i les serres. Aribau relaciona els seus afectes més propers amb elements del paisatge.

Per què Verdaguer escriu «L'emigrant»?

Verdaguer es va embarcar a Cadis l'any 1874 cap a Cuba com a capellà d'un vaixell, convençut que no tornaria mai més a Catalunya, i el poema expressa aquesta despedida.

Aribau i Verdaguer: enyorança i paisatge en el Romanticisme

Resum

El document compara els poemes «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau i «L'emigrant» de Jacint Verdaguer, dos textos romàntics escrits des de fora de Catalunya. Analitza el tema de l'enyorança de la pàtria i les referències al paisatge català i de l'entorn, com el Montseny, el Pirineu o Montserrat, relacionant-los amb les circumstàncies personals dels autors.

Punts clau

Aribau escriu «La pàtria» mentre treballa a Madrid, i Verdaguer escriu «L'emigrant» durant el viatge d'Espanya a Cuba com a capellà d'un vaixell.
El tema central de tots dos poemes és l'enyorança de la pàtria, Catalunya.
Aribau identifica els afectes més propers amb elements del paisatge: el Montseny amb els parents i el so dels torrents amb la veu de la mare.
Verdaguer s'acomiada en diverses estrofes del Pirineu, de la família i de símbols del país com Montserrat i Barcelona.
Les referències al paisatge són un element clau del romanticisme en tots dos poemes.

Posa't a prova

Paral·lelisme Romàntic: Aribau i Verdaguer

Podem establir clarament un paral·lelisme entre «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau i «L'emigrant» de Jacint Verdaguer a partir de dos elements molt importants en el romanticisme: l'enyorança a la pàtria i les referències al paisatge.

En primer lloc, hem de tenir present les circumstàncies del moment que es van escriure els poemes, ja que tots dos autors es trobaven fora de la seva pàtria, és a dir, Catalunya. Les circumstàncies eren:

Bonaventura Carles Aribau, per ser a Madrid treballant.
Jacint Verdaguer, per estar fent el trajecte d'Espanya a Cuba, com a capellà d'un vaixell.

L'Enyorança de la Pàtria

«La Pàtria» (Bonaventura Carles Aribau)

En «La pàtria», el tema principal és l'enyor de la pàtria, tal com observem a la primera octava quan s'adreça al "tu” referint-se a la pàtria, exemplificada en els turons de serres desiguals:

Adéu siau, turons, per sempre á Déu siau.

En la segona octava, Aribau identifica els afectes més propers amb elements del paisatge:

El front de la pàtria (el Montseny) amb els parents: «Jo ton superbe (el Montseny) front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents».
El so dels torrents amb la veu de la seva mare i els plors del seu fill: «Coneixia també lo so de los torrents com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.»

«L'Emigrant» (Jacint Verdaguer)

També en el poema de Verdaguer, «L'emigrant», trobem el tema de l'enyorança de la pàtria, ja que quan es va embarcar precipitadament al port de Cadis l'any 1874 estava convençut que no tornaria mai més a la seva terra:

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor.

Verdaguer s'acomiada en diverses estrofes:

Primer, en la primera estrofa, s'acomiada del Pirineu i dels paisatges d'infantesa i joventut: «Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu...».
Per últim, en la tercera, s'acomiada de la seva família (el pare, la mare que està morta i els germans): «Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh, si al fossar on jau ma dolça mare jo el llit tingués!».

Les Referències al Paisatge

En els dos poemes, trobem un altre element molt important del romanticisme: les referències al paisatge.

Per una banda, Aribau ho fa amb metàfores de Montjuïc i de les Illes Balears: «Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau... Guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau».
Per l'altra, Verdaguer s'acomiada dels dos símbols del país, Montserrat i Barcelona: «¿On trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona...».