L'Avantguardisme Català i l'Obra de Carles Soldevila
Etapes de l'avantguardisme català
Es diferencien, sobretot, dues etapes de l'avantguardisme català:
1a etapa (1915-1924)
La primera etapa va des del 1915, quan es va publicar el primer cal·ligrama català, fins al 1924, any en què va morir Joan Salvat-Papasseit. Durant aquest període, Salvat-Papasseit publicà tota la seva obra i també aparegueren les primeres publicacions de Joaquim Folguera, Josep Maria Junoy, Josep Maria Junoy, Vicenç Solé de Sojo, etc. Es tractava d'una literatura emmarcada majoritàriament dintre del Futurisme.
2a etapa (1924-1939)
En aquesta nova etapa aparegué el surrealisme, una nova manifestació d'avantguarda. Va ser una revolució cultural que proposà un capgirament de les idees, de les imatges, dels mites i dels hàbits mentals que condicionaven el coneixement particular del món.
Els autors surrealistes tenien com a base els treballs experimentals de S. Freud per obrir-se al món del somni, de l'inconscient i del desig. No es mostraven preocupats per la lògica ni per la censura, i els artistes s'expressaven lliurement. A Catalunya, els autors surrealistes més importants, entre d'altres, van ser Josep Vicenç Foix i Salvador Dalí.
Carles Soldevila
1. Vida
Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967) va ser dramaturg, poeta, periodista i novel·lista. Va ser un promotor cultural amb l'objectiu d'educar el públic de l'època en els valors del Noucentisme.
2. Obra
Gèneres cultivats
- Teatre: Al gènere teatral, es va dedicar sobretot a la comèdia contemporània d'ambientació burgesa. Els arguments de les seves obres tractaven sobre qüestions domèstiques i familiars, problemes de parella, crisis matrimonials, triangles amorosos i la posició social condicionada per la influència dels diners. L'objectiu de Soldevila era modernitzar la vida barcelonina i catalana, impregnant-la de coneixement, civilitat i cosmopolitisme.
- Narrativa: En les seves novel·les se centrava en els personatges femenins i van suposar una gran controvèrsia per la seva càrrega eròtica, ja que incomodava els lectors més conservadors de l'època. El seu tipus de novel·la era la novel·la psicològica. Destaca la seva trilogia: Fanny, Eva i Valentina.