L'Avantguardisme i els Grans Autors de la Literatura Catalana

L'Avantguardisme: Ruptura i Experimentació

L'avantguardisme trenca amb la forma clàssica. Es basa en la teoria del subconscient (allò que l'home té al cap i no pot controlar) i la relativitat, fruit de la por a afirmar veritats absolutes quan les bases trontollen. Es fomenta l'experimentació: s'expressen sentiments a partir de l'experiència i es crea una cultura cinètica.

Josep Pla: Realisme i Literatura del Jo

Estils i gèneres literaris

Josep Pla conrea diversos estils: el diari literari, les biografies, el reportatge polític i la literatura de viatges.

Característiques de la seva obra

Es caracteritza per un profund realisme amb un llenguatge senzill i directe, buscant una extrema objectivitat. Defensor de la tradició, no vol canvis ideològics o artístics radicals. El seu escepticisme el fa tancar-se dins de si mateix, mantenint un estil fàcil d'entendre.

Obres destacades

• El quadern gris: S'hi aprecia la seva necessitat d'escriure per trobar el seu lloc al món.
• Homenots: Biografies de persones que fugen del conformisme, la ignorància i el negativisme. Primer dona dades concretes i després les detalla. Intenta transmetre una sensació de vivacitat mostrant fragments de converses i entrevistes. Introdueix altres escrits en forma de cites (fet que no s'havia fet mai) i utilitza el diàleg per facilitar la comprensió. És un intent de recuperar la cultura catalana.

Carles Riba: El Simbolisme i la Reflexió

Riba s'adscriu al simbolisme amb una multiplicitat d'estils. S'endinsa en la creació artística i s'allunya de la política, intentant respondre a grans preguntes amb la seva poesia. Utilitza majúscules en les paraules importants com a clau interpretativa i proposa diferents lectures per aprofundir en el tema central. La seva obra va dirigida a un públic culte i requereix un codi; la poesia serveix per reflexionar sobre diferents conceptes.

Cap de Suníon

A Cap de Suníon, Suníon representa la civilització i el temple representa l'element civilitzador. El temple no està ordenat, sinó en runes, com Catalunya (la tradició cau). L'autor s'acosta al temple per aprofundir en si mateix, identificant-se amb la figura del mariner exiliat i embriac.

Josep Maria de Sagarra: Tradició i Paisatge

Sagarra presenta un vessant existencialista-metafísic, però menys profund que altres autors. Defensa la religió formal i tradicional.

• Vinyes verdes: La perfecció de la natura fa que ell es trobi imperfecte. Presenta una estructura repetitiva.
• Cançó de suburbi: Descriu un paisatge sense grans reflexions.
• La ruta blava: Busca un paisatge idíl·lic i exòtic a la Polinèsia, on el model de felicitat és hedonista.

Mercè Rodoreda: Metamorfosi i Angoixa

L'obra de Rodoreda mostra la metamorfosi dels personatges segons les seves decisions. Els personatges solen viure una relació amorosa difícil i situacions d'angoixa. La natura hi participa activament.

A La salamandra, una dona es relaciona amb un altre home i la cremen; la salamandra acaba estant sola.

Salvador Espriu: La Decadència i el Mite

Espriu representa la decadència del Noucentisme. En la seva obra, l'home crea la seva pròpia tradició a través d'una multiplicitat d'estils.

Antígona

A Antígona, es realitzen dues lectures: la lectura mítica (llei civil vs. llei moral) i la lectura històrica (paral·lelisme amb Espanya).