Avantguardisme i Modernisme al País Valencià
Avantguardisme
Les troballes científiques i els invents, les teories marxistes i els estudis freudians fan canviar la concepció del món, i aquest canvi també afecta l'art i la literatura. Els artistes europeus s'oposen als pilars tradicionals de la societat burgesa. Van aparèixer moviments iconoclastes i heterodoxos, que són més revolucionaris i innovadors en les arts plàstiques. Qüestionen els valors culturals i ideològics vigents fins aleshores i critiquen el sistema social. Potencien valors nous com la irracionalitat, l'absurd, la incoherència o la descomposició.
Es caracteritzen per:
- Concebre l'art com a abstracció, experimentació i recerca de formes noves.
- Valorar tot allò nou i original.
- Publicar les seues idees en manifestos subversius.
- Gran importància a l'absurd i al món oníric.
Modernisme Valencià
Va ser tardà, superficial i durà poc. Els poetes modernistes valencians formen la Generació del 1909: renovació de temes, vocabulari i mètrica; expressió sincera i íntima, i visió del passat històric com el punt de partença d'un futur nou.
- Miquel Duran de València, amb un llenguatge fluid, per l'expressió espontània i emotiva, i pel patriotisme emocionat i fervorós.
- Ernest Martínez Ferrando. Les llunyanies suggestives, Primavera inquieta, Una dona s'atura en el camí.
El Nostre Avantguardisme
El moviment connectà amb autors procedents del modernisme. No va ser tan fort com a Europa. Els nostres escriptors no podien renunciar d'una manera fulminant a la mateixa tradició cultural que reivindicaven per arribar a la normalitat.
- Joan Salvat-Papasseit. Intel·lectual autodidacte, que es decanta pel futurisme en llibres com Poemes en ondes hertzianes, o L'irradiador del port i les gavines. Declara que el poeta ha de ser entusiasta, vital i sincer.
La Generació del 1930
La maduresa del món literari valencià arribà amb: Enric Navarro Borràs, Carles Salvador, Maximilià Thous, Francesc Almela i Vives i Bernat Artola. La revista Taula de Lletres Valencianes serví de plataforma i eix vertebrador del moviment: la creació d'una infraestructura cultural sòlida; la introducció dels nous corrents estètics europeus, i l'acceptació per part del món cultural d'una normativa ortogràfica, la qual cosa es va aconseguir amb la signatura de les Normes de Castelló (1932).
- Carles Salvador. Plàstic, Vermell en to major, El bes als llavis (conjuga sensualitat amb un lèxic futurista abundant), El fang i l'esperit, Dins l'aire (reflexió més íntima sobre l'home i l'amor).