Avantguardisme, Realisme i Simbolisme Literari
La tendència avantguardista
En acabar la Guerra Civil, alguns autors es van inclinar per recuperar els postulats experimentals de l’avantguardisme dels anys 30, sobretot del corrent surrealista. En aquesta mirada enrere subjau la voluntat de connectar amb el passat i reprendre una de les tendències literàries que la guerra havia interromput. En aquesta tendència destaca Joan Brossa. Es caracteritza per la ruptura formal i lingüística; la tendència avantguardista es defineix per trencar amb tot allò establit i, per aconseguir-ho, es val de diversos recursos per a modificar les estructures sistematitzades.
- La indagació i experimentació: Explora les possibilitats expressives i experimenta amb tècniques com la introspecció onírica amb la intenció d’explorar-ne la capacitat expressiva.
- La provocació: Té un toc de provocació, en tant que tracta de trencar tot allò habitual o normalitzat.
La tendència realista
A partir de la dècada dels 50, el context social i polític exigia un canvi de la literatura, per la qual cosa els escriptors recuperaren el realisme. Aquest corrent, nascut a Europa, situa els intel·lectuals en l’epicentre de la recuperació política i social del país. La poesia realista s'havia de basar en els següents punts:
- L'actitud del poeta: L’autor deixa de ser un "elegit" per a ser considerat com una persona més de la societat, com s'exemplifica al poema “Un entre tants” de Vicent Andrés Estellés.
- L'experiència política: Ha de basar-se en experiències reals del poeta, el qual hi fa una abstracció literària amb un sentit narratiu i històric.
- L'estil: Adopta un to col·loquial, directe i quotidià. El personatge principal és sempre concebut com una persona anònima.
- Funció social: La poesia es concep com una eina de transformació social i d’alliberament de l'opressió de l’individu. Va adreçada al gruix de la societat, no a un grup reduït d’intel·lectuals.
La tendència simbolista
Corrent estètic nascut a França que va influir en poetes del segle XX. Les característiques principals del simbolisme són:
- Poder suggestiu de la paraula: La poesia i la paraula es conceben com a eines per a suggerir la realitat a través de l’evocació simbòlica.
- L’allunyament de la realitat: Es manifesta a través de l’hermetisme expressiu.
- El rigor formal: Aporta a la poesia postsimbolista precisió mètrica i gust per l’expressió culta.
- El discurs reflexiu: Impregna tons desesperançats propis del moment.
- Els temes: La guerra, la mort, el dolor, l’absurditat de la vida, etc.