Avantguardisme i teatre català (1920-1975): moviments, autors i obres clau

Avantguardisme

Avantguardisme: durant la primera meitat del segle XX hi hagué dues grans guerres: la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Segona (1939-1945). La gent se sentia amenaçada pel poder econòmic i militar, els models polítics fracassaven i molts artistes trencaven amb el passat, que havia fet possible aquesta desfeta. En aquest període es produí un esclat de moviments artístics que es diuen avantguardes.

Dester de revolta

Defensen la ruptura radical amb els valors culturals que havien estat vigents fins als seus dies i tenen un afany de recerca per trobar noves formes d'expressió. L'avantguardisme s'expressa per definir l'esperit de ruptura i d'experimentació en el món de l'art.

Característiques

Eliminació de les fronteres tradicionals entre la pintura i la literatura i entre gèneres literaris. Moviments com el cubisme, el futurisme i el surrealisme.

Els escriptors catalans van fer-ho de manera individual i moderada.

• 1a etapa (1916-1924): segueix el cubisme i el futurisme. Josep M. Junoy va introduir-los i Joan Salvat-Papasseit va ser l'escriptor més destacat.
• 2a etapa (1925-1938): influeix el surrealisme en un grup d'artistes aplegats a l'entorn de la revista L'Amic de les Arts, grup format per J.V. Foix i Salvador Dalí.

Teatre català dels anys 20-70

Sota la influència del Noucentisme.

1a etapa (fins al 1939): comèdia burgesa i teatre poètic

• Comèdia burgesa (CB): vida alegre, còmoda i civilitzada dels burgesos. Relacions familiars, amoroses o sentimentals. Final feliç. Objectiu: inculcar-hi actituds civilitzades.
• Teatre poètic (TP): Josep Carner, Josep M. de Sagarra. Obres en vers. Teatre de poesia, realitat. Sentimentalisme poètic, ressons del passat popular, ambients rurals o mariners, conflictes sentimentals, humor, final feliç.

2a etapa (durant el franquisme, 1939-1975): teatre crític, teatre inspirat en mites clàssics i teatre d'avantguarda

• Teatre crític (TC): ironia i humor, versió irònica, personatges ridículs. Joan Oliver: La fam (1937), Pigmalió (1957).
• Methe­atre ...