Bacteris: Fisiologia, Funcions Vitais i Rol en Cicles Biogeoquímics

Fisiologia Bacteriana i Medis de Cultiu

Els medis de cultiu de bacteris es preparen en medi líquid en tubs d'assaig, als quals s'afegeix la mostra del bacteri que es vol cultivar. També s'utilitzen medis de cultiu en estat de gel, que s'obtenen quan s'afegeix al medi de cultiu líquid una substància gelificant. Per transportar-los s'utilitzen les nanses de sembra.

Funcions Vitais dels Bacteris

Nutrició Bacteriana

Els bacteris poden dur a terme tot tipus de metabolisme, incloent-hi el quimioheteròtrof.

Relació i Adaptació Bacteriana

Molts bacteris poden moure's. El moviment pot efectuar-se a través de reptació sobre un substrat sòlid, per mitjà de moviments de contracció i dilatació, o per mitjà de flagels. Una de les respostes respecte a la variació del medi és la formació d'espores. Els que viuen en condicions adverses envolten i protegeixen el DNA amb una coberta anomenada endòspora. Quan la resta de la cèl·lula bacteriana es destrueix, les endòspores queden lliures i passen a anomenar-se exospores. Quan les condicions ambientals tornen a ser normals, les espores germinen i tornen a formar bacteris.

Reproducció Bacteriana

• Conjugació

  Procés en què dos bacteris s'uneixen per mitjà d'un pili sexual a través del qual pot passar un plasmidi des d'un bacteri a un altre. Normalment, les cèl·lules bacterianes amb plasmidi s'anomenen F+, mentre que les que no en tenen són F-.

• Transducció

  Fenomen en què un bacteriòfag, en infectar una cèl·lula bacteriana, és possible que en fer còpies d'ell mateix agafi alguna part de DNA del cromosoma bacterià. I si, a més, es dona la casualitat que aquesta partícula infecta una altra cèl·lula, fa de transmissor d'uns gens de la primera cèl·lula bacteriana.

• Transformació

  Procés pel qual un bacteri pot interioritzar algun tros de DNA que hi hagi en el medi, a través d'un pili sexual.

Rol dels Bacteris en Cicles Biogeoquímics

Cicle del Carboni

Molts bacteris són fotosintètics: agafen el CO2 de l'atmosfera i formen matèria orgànica. Aquests també respiren, per tant, degraden matèria orgànica i la tornen en forma de CO2. Els bacteris desintegradors descomponen restes vegetals a través de la fermentació butírica, descomponent la matèria orgànica. D'altres descomponen proteïnes o aminoàcids a través de la fermentació pútrida.

Cicle del Sofre

Oxiden el sofre elemental o de sulfurs i produeixen sulfats. Els bacteris reductors del sulfat fan el contrari i utilitzen els sulfats per arribar a sulfurs.

Cicle del Ferro

Transformen compostos de ferro en estat ferrós i els transformen en estat fèrric.

Cicle del Nitrogen

Els bacteris que hi participen són els següents:

• Bacteris fixadors de nitrogen: Poden aprofitar i incorporar el nitrogen a les molècules orgàniques.
• Bacteris nitrificants: Fan el procés de nitrificació i oxiden l'amoníac; el producte final són els nitrats.
• Bacteris descomponedors: Fermenten la matèria orgànica morta i rica en nitrogen.