Bandung, el Tercer Món i les Bases del Neocolonialisme
Bandung i el Naixement del Tercer Món
(Conseqüències de la Descolonització)
La Conferència de Bandung (1955)
El primer intent per reunir tots els afectats per la dominació colonial va ser a Nova Delhi el 1947. Però on aquestes idees van tenir un lloc destacat en la política internacional va ser en la Conferència de Pobles Afroasiàtics, convocada a Bandung (Indonèsia) el 1955.
Els acords assolits van reafirmar principis fonamentals:
- La sobirania dels pobles.
- La igualtat de totes les nacions.
- El rebuig de la intervenció estrangera.
- La defensa de la coexistència pacífica i el desarmament (incloent-hi l'eliminació de l'armament atòmic).
- La lluita contra el subdesenvolupament.
La conferència també va donar lloc a l'adopció d'una actitud de no-alineament per tal d'obtenir la plena independència respecte als blocs de la Guerra Freda.
El Tercer Món i el Neocolonialisme
El terme Tercer Món feia referència als països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Aquests països, sovint definits per la seva imprecisió i vaguetat econòmica, van ser posteriorment englobats sota el concepte de subdesenvolupament.
Aquests estats patien problemes estructurals greus:
- Renda per càpita escassa.
- Desnutrició i analfabetisme elevats.
- Gran creixement demogràfic.
- Massa població activa concentrada en el sector primari.
Aquesta situació es produïa per la manca d'una evolució econòmica pròpia. Mentre que alguns països van mantenir els interessos de les seves antigues metròpolis, en altres casos, les inversions dels països rics condicionaven les decisions dels governs independents. Aquesta dependència econòmica i política es coneix com a neocolonialisme.
Característiques del Neocolonialisme
1. L'Intercanvi Desigual
Els països subdesenvolupats exporten matèries primeres a preus baixos i importen productes elaborats dels països rics a preus més alts. Les oscil·lacions de preus de les primeres matèries provoquen desequilibris importants en les economies d'aquests països, ja que generen pocs ingressos.
2. Escassetat de Capital i Dependència Financera
Aquests països depenen del món desenvolupat. Per evolucionar, es veuen obligats a demanar préstecs constantment. A més, aquests préstecs solen ser elevats, cosa que provoca un fort endeutament. Les empreses més importants del Tercer Món solen ser estrangeres, que inverteixen per aprofitar la mà d'obra barata i altres avantatges fiscals.
3. Dependència Tecnològica
Els països subdesenvolupats no disposen de tecnologia moderna ni de mitjans per aconseguir-la. Per tant, l'han de comprar a un cost molt elevat. Aquesta situació impedeix l'acumulació interna de capital als països pobres i dona pas a la descapitalització.