De Barbizon a Manet: Ruptura i Modernitat en l'Art del Segle XIX
L'Escola de Barbizon: Orígens i Artistes Clau
L'Escola de Barbizon és un moviment paisatgístic que sorgeix a la dècada de 1840. Parteix de la influència de Constable i, d'altra banda, del fet que el 1848 molts artistes van anar a viure a Barbizon.
Artistes Destacats de Barbizon
Entre aquests artistes en destaquen:
- Camille Corot (1796-1876)
- Achille-Etna Michallon
- Jean-Victor Bertin
Camille Corot: Llum i Paisatge
Corot va ser influenciat per Constable (1824) i les seves estades a Itàlia (1825-1828). Intenta captar la primera sensació que veu a través de la llum i el paisatge. Dues versions de la mateixa obra il·lustren el seu procés:
- El pont de Narni (1826): Interessa la llum.
- El pont de Narni (1827): Interessa la imatge més treballada. Es va presentar al Saló.
La seva pinzellada és completament solta. Exemple: Les cases de Cabassud (c. 1835-1840).
Théodore Rousseau (1812-1867)
Es va començar a formar a París, però sempre el rebutjaven. El 1848 marxa a Barbizon, on s'interessa per la llum i els aspectes atmosfèrics, és a dir, pels inicis de la pintura impressionista. Obra destacada: Bosc de l’Isle Adam (1849).
Édouard Manet: Le Déjeuner sur l'Herbe (1863)
Aquesta obra va tenir una gran repercussió i va generar un fort rebuig, tant per com estava resolta temàticament com tècnicament.
Innovació Tècnica i Temàtica
- Tècnica: La pinzellada no és perfecta, és gruixuda. Hi ha un gran contrast de color i un ús de colors de fort contrast lumínic amb una tècnica trencadora.
- Temàtica: Presenta dos homes vestits i una dona nua. Aquesta representació, possiblement al·ludint a la prostitució, era un tema no tractat fins aleshores. Posa en evidència una part de la societat del segle XIX que no es mostrava.
Formalment, és un quadre modern, amb una representació gairebé teatral. Manet, tot i la ruptura, no s'allunya completament dels models acadèmics. Un precedent clau és l'obra de Ticià, Concert campestre (c. 1510), on les figures femenines s'identifiquen com a muses, cosa que resolia el tema malgrat les representacions similars. El primer pla tan banal d'aquesta obra serà el preparatori per a Olímpia.
L'Olímpia (1863): Escàndol i Modernitat
Aquesta obra de Manet, pintada el 1863, va trencar amb la tradició i va eclipsar l'escàndol generat per Le Déjeuner sur l’herbe. Va ser considerada vulgar temàticament i tècnicament per la crítica.
Anàlisi Formal i Rebuig
- Tècnica: Negació de la tridimensionalitat de l'espai, accentuant la bidimensionalitat. Detalls com la mà d'home i el colze molt geomètric van provocar rebuig.
- Focus: El tema (una prostituta rebent un ram de flors, molt orgullosa) perd importància; no hi ha narració. L'atenció se centra en com tractar l'obra.
- Context: Representa la part més fosca del París del segle XIX. L'aspecte sensual i la prostitució esdevenen un gran tema a París a partir de la dècada de 1870.
Precedents Acadèmics
Manet va estudiar models antics, com demostren els paral·lelismes amb:
- Alexandre Cabanel: El naixement de Venus (1863). Tema mitològic, resolt formalment amb tonalitats, contrastos i suavitats més acadèmiques.
- Ticià: Venus d’Urbino (1538). Aquest quadre, amb la seva sensació d'espai, va ser un model que Manet va intentar estudiar i copiar quan va anar a Roma.
En aquesta obra, Manet utilitza colors molt més suaus i pinzellades molt més ràpides, fent taques de colors més neutres. Les fortes crítiques rebudes el van portar a aprofitar l'ocasió per marxar a Espanya.
Antonio Canova: Eros i Psique (1787-1793)
Aquesta escultura, conservada al Louvre, va trigar set anys a ser completada, demostrant la seva complexitat i el gran treball invertit. Canova va anar a buscar les fonts d'inspiració en el món antic, com era habitual en el Neoclassicisme.
Característiques Esculturals
- Idealització: Els cossos són molt idealitzats.
- Sensualitat i Moviment: És una obra amb molts punts de vista (circular), cosa que emfatitza la sensualitat. Aquesta aproximació al moviment i la sensualitat va ser influenciada per Bernini.