El Barroc: Característiques i Autors Clau de la Literatura Catalana

Defineix a grans trets el corrent cultural del Barroc

El Barroc és el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement. Es diu que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats.

Breu explicació de les característiques del Barroc

• L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Visió pessimista de la vida.
• La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
• La bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
• Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast.
• El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua en l’ensenyament.

A qui prenen com a model els autors catalans del Barroc? Qui són els autors més representatius del Barroc?

La literatura catalana barroca pren com a model els autors i les obres castellanes que mantenen les seves pròpies particularitats. Els dos màxims exponents de la literatura catalana d’aquest corrent són Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

La literatura del Barroc es fa més popular. Argumenta aquesta afirmació.

El Barroc es fa més popular perquè hi havia més lectors i es llegia més, també en català.

Breu ressenya de Francesc Vicent Garcia.

Francesc Vicent Garcia (1578-1623) és considerat el millor poeta català de les tres centúries. Sacerdot i poeta nascut a l’època del Barroc, el seu origen era noble. El seu ofici estava dins de la jerarquia eclesiàstica. Va estudiar a l’Estudi General de Lleida i, a partir del 1606, es va convertir en el rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.

Com és la poesia d’aquest autor?

De la seva tècnica literària destaquem el bon domini del sonet. Vicent Garcia podia combinar composicions de temàtiques antitètiques amb la mateixa brillantor; tan aviat podia descriure una figura femenina de gran bellesa i sensualitat com una altra de lletja i repugnant físicament. Per altra banda, també utilitzà temàtiques satíriques, burlesques i eròtiques, una dinàmica literària molt emprada a Catalunya, sobretot per eclesiàstics.

Francesc Fontanella pren un altre camí dins el Barroc. Està preocupat per la recuperació de la llengua catalana. Explica quelcom de la seva obra.

Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana. La seva poesia pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell centrat en el bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.

En quines obres es demostra que s’apropa a la catalanitat política del país?

En els dos romanços que va escriure al polític català Pau Claris, i en una lletra sobre el Setge de Barcelona l’any 1672.

Què és el bucolisme?

El bucolisme és una temàtica poètica que engloba aquelles composicions on apareixen elements naturals, allunyats de la cultura urbana. Normalment tracta d’una situació amorosa. Hi poden aparèixer muses, nimfes i altres éssers fantàstics o màgics.

Com es demostra i viu la poesia popular del Barroc?

Els gèneres populars es mantenien molt vius i molt lligats a la gent humil de la societat, fet que els diferencia de la literatura culta. Els romanços i els goigs eren les composicions més habituals, més fàcils de memoritzar.