El Barroc i Francesc Vicent Garcia: Literatura Catalana

El Barroc i l'obra de Francesc Vicent Garcia

Aquest poema s’emmarca dins de l’etapa del Barroc, al segle XVI. El Barroc neix de la crisi del Renaixement i trenca amb l’harmonia renaixentista per donar lloc a l’oposició de les formes establertes, tot creant una obscuritat conceptual i una sàtira mordaç. És una etapa on la literatura, igual que l’art, està caracteritzada per l’exageració, els contrastos, l’artificiositat i el dinamisme.

L’actitud de desengany de la societat es veu reflectida en els tòpics literaris del Barroc: l’amor, el somni i la mort; i en els temes secundaris: la vida com una lluita i contradicció, i la brevetat de la vida perquè ens apropa a la mort. També trobem una intensa reelaboració de la llengua, encaminada a la provocació, i això es veu en:

• El contrast entre conceptes transcendents.
• Les deformacions caricaturesques.
• El gran ús de la hipèrbole.
• La recerca constant del dinamisme.

Dins del Barroc, trobem dos corrents principals:

• El conceptisme: busca la provocació en la caricatura, la paròdia de la mitologia, el contrast enginyós i l’equívoc, del qual surten poemes satírics.
• El culteranisme: busca la provocació en l’exageració de les tècniques renaixentistes (metàfores, neologismes, hipèrbatons...).

La figura de Francesc Vicent Garcia

Tot i que a Catalunya el Barroc no és un moviment amb coherència i no pren tanta importància com a la literatura castellana, tenim grans autors, com és el cas de Francesc Vicent Garcia, nascut a Tortosa l’any 1579, autor d’aquest poema. Francesc Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.

Dins del seu estil, trobem el tractament de l’erotisme d’una manera desinhibida i moderna, fet que destaca molt en la literatura de l’època. Dins de les característiques barroques, trobem el contrast entre conceptes transcendents i la deformació de la realitat, fet que plasma una bellesa absoluta, entre d’altres, tots dos presents en l’obra de Francesc Vicent Garcia.

Pel que fa als corrents barrocs, Francesc Vicent Garcia és conegut per la poesia conceptista i els poemes satírics, però aquest poema forma part del culteranisme, com la gran majoria dels seus poemes amorosos, tot i que té influències conceptistes, sobretot en l’ús de la ironia i el contrast.