Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Obra, Estil i Context
Context General de la Poesia Catalana (1900-1930s)
La poesia catalana a finals del segle XIX i principis del XX es movia entre la influència del Modernisme i del Noucentisme. A Mallorca, la literatura oscil·lava entre el Modernisme i l’Escola Mallorquina. Anys posteriors a la Primera Guerra Mundial hi ha un enlluernament per l’Avantguardisme, la literatura experimental. Entre els anys 20 i 30 hi va haver un procés de renovació del llenguatge, com per exemple amb Carles Riba amb el postsimbolisme.
Context del Poeta: Influències i Contactes
Base literària: Escola Mallorquina. Durant l’estada a Barcelona, es posa en contacte amb l’ambient cultural de la República i els moviments socials i polítics del moment. Pren Carles Riba com a referent cultural. Durant la seva estada a Madrid, coneix personalment els poetes de la Generació del 27.
Purisme, Surrealisme i Neopopularisme
Són escriptors molt diversos però que tenen en comú l’experiència de la guerra, l’exili i la resistència cultural i lingüística. Rosselló és un model a seguir per a tots els escriptors dels anys 50.
Obres Clau: Tempesta de Flama, Quadern, Imitació
Tempesta de Flama (1r poemari, 9 poemes, 1933) i Quadern de sonets (2n poemari, 11 poemes, 1934) són obres d’experimentació i trencament amb la literatura anterior. Es tracta d’una època d’aprenentatge i formació, on apareix l’interès per l’art d’escriure poesia. Nou poemes presenta una àmplia gamma de recursos estilístics que es desenvoluparan després. Quadern de sonets són 11 poemes que representen una adaptació personal de l’escriptura del sonet, reflectint la llibertat creativa avantguardista.
Imitació del foc (3r poemari, pòstum, 1938). Publicat per la Revista de Catalunya després de la mort del poeta, no segueix cap pauta cronològica de creació. El llibre, format per 31 poemes, està dedicat al seu amic Salvador Espriu i té tres parts: Fira encesa (19 poemes), Rosa secreta (6 poemes), Arbre de flames (6 poemes).
El Símbol del Foc en la Poesia
El símbol del foc, que ja havia aparegut en altres obres, aquí es fa més evident i significa purificació, lluita de contraris, llum, vida, moviment, canvi perpetu, misteri.
Temàtiques Recurrents
Són diverses: creació poètica, paisatge, passat, present...
Característiques Generals de l'Estil
Surrealisme, neopopularisme, poesia pura, trets d’abstracció i intel·lectualisme.
Recursos, Imatges Poètiques i Mètrica
- Imatges poètiques avantguardistes, noves metàfores i imatges.
- Estil avantguardista: el·lipsis i ús d’infinitiu. Onomatopeia.
- Elements simbolistes de la seva poesia: la flama, les coses, el nen, l’heroi, l’àngel.
- El vocabulari és ric en paraules que suggereixen moviment i energia.
- La bellesa arriba a la concepció del poema com a disciplina i tècnica.
- Al·lusions a poetes clàssics i contemporanis.
- Poemes titulats i intitulats.
- Alternança de títols llargs i significatius, i breus i genèrics.
- Renovada lectura de la tradició i les seves formes estròfiques:
- Formes estròfiques i mètriques d’origen popular (art menor, quartets, hexasíl·labs...).
- Formes clàssiques (art major, sonets, decasíl·labs, semblants a l’Auca en prosa).