Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Obra i Trajectòria Poètica
L'etapa de consolidació: Quadern de Sonets
Aquesta obra forma part del llibre Quadern de Sonets, publicat el 1934. En aquell moment, el poeta ja havia conclòs dos cursos comuns i dos d’especialització, i li fou concedida una beca per assistir als cursos d’estiu de la Universitat Menéndez Pelayo de Santander, on coneixeria intel·lectuals de la talla de Pedro Salinas o Dámaso Alonso.
Quadern de Sonets és el segon llibre, i el darrer, publicat en vida de l’escriptor. Pertany a la que podríem anomenar segona etapa de la seva producció, en la qual trobem poemes resultants d’una experimentació poètica a tots els nivells.
L'obra pòstuma: Imitació del foc
Aquest fragment pertany al llibre Imitació del foc, un dels últims que va escriure l’any 1936. Es tracta d'un poemari pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants.
El llibre es defineix com un calidoscopi, ja que integra diversos corrents:
- Poemes neopopularistes i simbolistes.
- Elements de la poesia pura i cert barroquisme.
- Pinzellades de surrealisme en composicions com "Auca".
Una de les imatges més celebrades de la literatura de Rosselló-Pòrcel és la seva passió pel foc: assoleix una de les més belles comparacions en establir el lligam entre la nit i la claror brillant de la flama, com a expressió del sentiment del poeta per la seva terra.
Inicis i influències: Nou Poemes
Aquest poema pertany al recull Nou Poemes. Segons Tomàs Garcés, es caracteritza per l'atenció especial que mostra cap als poetes de la literatura castellana. Per a Manuel de Montoliu, és una obra primerenca on les imatges funcionen com a símbols d’un poeta novell que lluita per plasmar la seva personalitat.
En aquest sentit, l'autor fa ús d'una sintaxi poc elaborada, amb frases curtes i tallants, i introdueix continguts reflexius a través del paisatge, com ara una posta de sol.
El llibre fou publicat el 1933, data en què Rosselló-Pòrcel va realitzar un Creuer Universitari pel Mediterrani. Durant els quaranta-set dies de travessia, va visitar llocs exòtics com:
- Tunis i El Caire.
- Istanbul i Atenes.
- Nàpols.
Aquestes ciutats li van servir d'inspiració un vespre al vaixell mentre contemplava aquell món desconegut; d'aquí prové, potser, el qualificatiu de "peregrí" que apareix al poema.