Batalla de l'Ebre (1938): Context, Desenvolupament i Conseqüències
Context Històric de la Batalla de l'Ebre
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc del juliol al novembre del 1938, va ser molt dura i encarnissada. Va representar l'últim gran esforç de l'Exèrcit Republicà per capgirar el resultat de la guerra.
Desenvolupament de la Batalla
La batalla va durar 116 dies a la riba dreta de l'Ebre, des de Mequinensa fins a Amposta, concretament entre Faió i Xerta.
La nit del 24 al 25 de juliol, els republicans van travessar el riu amb barques i pontons. Els cossos d'exèrcit que van trencar les línies enemigues van ser:
- El Cinquè Cos d'Exèrcit, comandat per Enrique Lister.
- El Quinzè Cos d'Exèrcit, comandat pel general Manuel Tagüeña.
- El Dotzè Cos d'Exèrcit, comandat pel General Vega.
A l'altre cantó de les línies hi havia l'Exèrcit Marroquí, comandat pel general Yagüe, al qual més tard es va afegir el Cos de l'Exèrcit del Maestrat, comandat pel general Rafael García Valiño.
Les tropes republicanes van progressar ràpidament, però les avantguardes van ser aturades a les afores de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa i Bot. Van penetrar uns 40 quilòmetres en línies enemigues, però a principis d'agost l'Exèrcit Franquista, amb una clara superioritat de foc artiller i aeri, i després d'aturar l'ofensiva, va organitzar diverses contraofensives, trencant les línies republicanes a principis del mes de setembre.
L'Exèrcit Republicà, tot i resistir, es va batre en retirada. El 16 de novembre, els darrers soldats republicans van evacuar Flix, que va ser ocupat el dia 17. Les baixes van ser molt elevades per a ambdós bàndols.
Significat i Valor Estratègic de la Batalla de l'Ebre
La Batalla de l'Ebre va ser una de les més importants i la principal de les lliurades a Catalunya. Va ser planejada pel cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà, el general Vicente Rojo, per aturar l'ofensiva de les forces franquistes a València.
Es va assolir l'objectiu inicial, ja que Franco va suspendre les operacions contra la capital valenciana i va concentrar les forces al front de l'Ebre, resultant en una batalla frontal i de desgast.
Les forces republicanes, amb inferioritat material i aèria, van anar cedint terreny lentament en un seguit de combats devastadors, evacuant el marge dret del riu tan afeblits que van deixar Catalunya pràcticament sense capacitat de resistència. La derrota republicana va ser decisiva per al desenllaç de la guerra.