Bernat Metge i l'Humanisme a Catalunya: Anàlisi de Lo somni
Origen i característiques de l'Humanisme
El terme Humanisme va tenir el seu origen a Itàlia per definir una etapa caracteritzada per la recuperació de les obres de l’antiguitat clàssica, marcant així l’inici del Renaixement. L’Humanisme vol incidir de manera decisiva en l’expressió artística (pintura, escultura, música i arquitectura), en les formes de vida i en el món del pensament i les lletres.
S’imposa una nova visió de l’home que és símptoma d’un canvi de mentalitat:
- Ànsia pel saber i valoració de la intel·ligència.
- Valoració de la bellesa i dels llibres com a forma material de transmetre-la.
- Els clàssics passen de ser models morals a ser models de bellesa i harmonia.
L'entrada de l'Humanisme a la Corona d'Aragó (1380)
L’Humanisme entra cap al 1380, quan es detecten canvis d’estil i mentalitat en la prosa per la Cancelleria Reial. Aquest organisme de la corona redactava tot tipus de documents i va imposar el predomini d’un model de llengua uniformador.
Bernat Metge (1340/46-1413): Vida i Obres Prèvies
Bernat Metge fou primer notari de la Cancelleria Reial i després escrivà del rei. Va ser processat dos cops i el van tancar a la presó.
Obres de to medieval
Metge és autor d'obres en vers molt lligades a la mentalitat medieval, on destaquen:
- Llibre de Fortuna e Prudència: Representa un debat sobre l’existència d’un veritable ordre providencial en el món dels homes, amb la intervenció del mateix escriptor.
- Sermó i Medicina apropiada a tot mal: Dos textos paròdics i de marcat to burlesc.
Lo somni: L'al·legat humanístic de Bernat Metge
Metge va ser processat per una suposada implicació en la misteriosa mort del rei Joan I, i per exculpar-se’n escriu Lo somni. Aquesta obra, la més humanística de l'autor, està dividida en quatre llibres:
Estructura i contingut de l'obra
- Llibre I (El debat filosòfic): És el més humanístic. Pren forma de debat filosòfic i és un al·legat per desvincular-se de la mort del rei. L’autor, tancat a la presó, rep en somnis la visita del rei Joan I, amb qui dialoga sobre la immortalitat de l’ànima, amb evidents mostres d’escepticisme (tret clar de la mentalitat humanística).
- Llibre II (Actualitat i Antiguitat): És un comentari viu de l’actualitat, amb referències a la resolució del Cisma d’Occident. El rei, afeccionat a les arts i la nigromància, és acompanyat per Orfeu (músic) i Tirèsias (endeví), personatges mítics de l’Antiguitat.
- Llibre III (La misogínia): Tirèsias blasma violentament les dones.
- Llibre IV (La defensa): Les dones són defensades especialment per la reina Violant de Bar i per Metge en aquest últim llibre.