Bienni conservador 1933-1935 (Bienni negre): causes i conseqüències

El bienni conservador (Bienni negre) 1933-1935

El bienni conservador (Bienni negre) 1933-1935: L'any 1933 ja eren evidents la crisi de la coalició republicana i socialista i el desgast del govern. El cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al novembre.

Context i eleccions de 1933

Les eleccions generals es van celebrar l'any 1933; tot i que l'abstenció va ser força alta, van ser les primeres en què, en aplicació de la Constitució de 1931, les dones van poder exercir el vot. L'esquerra s'hi va presentar desunida: els republicans i els socialistes, enfrontats per conflictes socials, van presentar candidatures separades; a més, un nombre important d'obrers va optar per l'abstenció a petició de la CNT.

El resultat va ser la victòria dels partits de centre-dreta, fet que va inaugurar un govern conservador, un període que fou anomenat Bienni negre.

Accions del govern i reaccions

A causa de la paralització de les reformes, el nou govern presidit per Alejandro Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant una gran part de la reforma agrària: va ordenar la devolució de terres a la noblesa i va anul·lar cessions de propietats. El gir conservador i l'obstrucció del procés reformista endegat durant el bienni d'esquerres van tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE.

El govern conservador va adoptar mesures que revertien o limitaven les transformacions anteriors, cosa que va alimentar tensions socials i polèmiques polítiques a nivell estatal i regional.

Catalunya i la revolució d'octubre de 1934

A Catalunya, el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra i les divergències amb el nou govern central no es van fer esperar. Cap de les contrareformes decidides pel govern de Lerroux no era ben vista per la Generalitat, que també veia perillar el traspàs de competències i els recursos econòmics necessaris.

Com a conseqüència de la revolució d'octubre de 1934, i davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari.

Les conseqüències de la revolució d'octubre van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d'aplicar les condemnes amb rigor i de pretendre orientar la política del govern.

Principals conseqüències

• Triomf del centre-dreta i instauració del bienni conservador.
• Paralització i retrocés de la reforma agrària i de reformes socials.
• Radicalització de sectors d'esquerra, especialment del PSOE.
• Tensions entre la Generalitat de Catalunya i el govern central per competències i recursos.
• Augment de la influència de la CEDA i pressió per orientar la política de govern.

Nota: Text corregit i optimitzat per a llegibilitat i SEO mantenint el contingut original.