El Bienni Conservador: Govern Lerroux i Crisi a la Segona República
El Bienni Conservador (1933-1936): El Govern de Lerroux i la CEDA
Nou govern de centre presidit per Lerroux amb el predomini de ministres radicals. Alcalá Zamora desconfiava de Gil Robles per les seves postures poc democràtiques i autoritàries, i per les seves simpaties cap al feixisme. Així, el president posaria en "quarantena" la CEDA.
El Nou Govern de Centre i la Desconfiança Política
Hi havia una necessitat de recolzament entre Lerroux i Gil Robles. Els dos polítics es desfan dels elements més extremistes dels seus partits. Volien paralitzar les reformes i restaurar l'ordre anterior a 1931. Azaña i altres líders esquerrans van arribar a demanar que les noves Corts fossin dissoltes, acusant-los de reaccionaris.
La Política Contrareformista i l'Agudització Social
Aquesta política contrareformista va aguditzar la conflictivitat social i l'abisme entre les dues Espanyes es va anar fent més gran.
L'Augment de la Conflictivitat Social
La ruptura social va augmentar la conflictivitat social per la combativitat tant dels treballadors com de la patronal. Destaquem:
- Malestar camperol: per la derogació de decrets agraris per tal de ralentitzar i frenar la Reforma Agrària.
- Publicació de la Llei d'Amnistia: per la qual s'excarcerava els colpistes de la Sanjurjada. Dimissió de Lerroux perquè Zamora no volia aprovar-la, encara que finalment seria aprovada.
- Problemes amb els nacionalismes català i basc.
- Divisions internes i radicalització del moviment obrer davant el viratge conservador i dretanitzador del govern.
- L'extrema dreta anava augmentant.
L'enfrontament amb els nacionalistes, la radicalització dels socialistes i la proliferació de vagues i conflictes va dur la CEDA a endurir la seva posició i demanar una acció més contundent en matèria d'ordre públic. Lerroux va accedir, causa directa de la Revolució d'Octubre.
La Fi del Bienni Conservador i la Descomposició Política
Mentre la República anava debilitant-se, la CEDA va sortir enfortida amb el nou govern de Lerroux. Aquest govern va accelerar una política contrareformista, la màxima dretanització de la República.
Les Contrareformes i el Cas Estraperlo
Així, es paralitza la Reforma Agrària i es va suspendre l'Estatut català. El Cas Estraperlo: concessió de llicència amb suborn per a introduir en els casinos el joc il·legal de la ruleta trucada.
Inestabilitat Governamental i la Crisi Final
Lerroux va dimitir: es trenca la coalició radical-cedista i comença la descomposició política. Es forma un nou govern presidit per Chapaprieta (republicà moderat). Esclata un nou escàndol i ha de dimitir. Gil Robles exigeix a Zamora que el nomeni cap de govern, però el president de la República designa un home de la seva confiança com a president. Gil Robles considera un cop d'estat. Franco li aconsella que no és el moment. Gil Robles dimiteix. No va perdre la iniciativa i va passar la pilota als militars. Alcalá Zamora tenia por a una dictadura, per això va optar per Portela Valladares.