El Bienni Conservador i la Segona República (1933-1935)
El Bienni Conservador (1933-1935)
Les eleccions del 1933: el govern de dretes
La Constitució de l’any 1931 va aprovar el sufragi femení, que es va exercir per primer cop en les eleccions de l’any 1933. Les forces d’esquerra es van presentar de manera desunida: els republicans i els socialistes van presentar diferents candidatures per separat. Les dretes, en canvi, es van presentar de manera unida i van sortir guanyant les eleccions. Van dirigir el govern durant dos anys i l’esquerra va anomenar aquest període com el Bienni Negre.
Les dues forces polítiques més votades van ser el Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux, i la CEDA, per José María Gil Robles. Davant d’aquesta situació, el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, per temor a la CEDA i la seva ideologia, va atorgar el poder al partit d’Alejandro Lerroux.
La paralització de les reformes
El govern va ser dirigit per Alejandro Lerroux i la seva primera acció va ser limitar algunes reformes prèvies:
- Es va fixar la devolució de les terres als antics propietaris.
- Es van baixar els salaris dels jornalers.
- Es va permetre que l’Església pogués tornar a intervenir en la societat.
- Es va aprovar una amnistia per a aquells que es van oposar a la República juntament amb Sanjurjo i per a aquells que van col·laborar en la dictadura de Primo de Rivera.
Les dues principals oposicions van ser la del PSOE i la UGT. Francisco Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb la burgesia i va promoure una revolució social de tipus radical.
El conflicte rabassaire a Catalunya
A Catalunya, el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d’esquerres, que s’oposaven a cada reforma que feia el govern de Lerroux. Es va aprovar la Llei de contractes de conreu, que consistia en el fet que els pagesos arrendataris (rabassaires) tinguessin dret a accedir a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris agrícoles.
Els propietaris agrícoles es van negar a acceptar-la i, com a conseqüència, es va anul·lar la llei. Tanmateix, la Generalitat no va permetre que s’anul·lés i va tornar a aprovar una llei pràcticament idèntica a l’anterior. Els propietaris agrícoles també s’hi van oposar i van començar els conflictes socials.