El Bienni Progressista (1854-1856): Revolta i Reformes
El Bienni Progressista (1854-1856)
La Revolta de 1854 i el Nou Govern Progressista
L'autoritarisme dels moderats va comportar l'aixecament dels progressistes, dels demòcrates i d'alguns sectors moderats descontents. Aquesta unió va desembocar, el juny de 1854, en el pronunciament de Vicálvaro, del qual va sorgir com a líder el general O'Donnell. Aquest fet va donar lloc a la creació de la Unió Liberal, un nou partit que pretenia cobrir un espai de centre entre moderats i progressistes.
La presidència del govern va recaure en el general Espartero i les eleccions, convocades segons la legislació de 1837, van permetre una majoria progressista i la presència de demòcrates al parlament. El nou govern va intentar restaurar els principis del progressisme i, immediatament, va restablir les antigues lleis i institucions. També va preparar una nova Constitució (1856), que no va arribar a ser promulgada —coneguda com la non nata—, però que introduïa novetats importants com la llibertat de culte i l'elecció democràtica del Senat. L'actuació de més transcendència va ser un ambiciós pla de reformes econòmiques en defensa dels interessos de la burgesia urbana i de les classes mitjanes.
La Legislació Econòmica del Bienni
Les línies d'acció més importants del govern van ser la represa de l'obra desamortitzadora i l'extensió de la xarxa ferroviària. La Llei de Desamortització General de 1855, a càrrec del ministre Pascual Madoz, va afectar els béns de l'Estat, de l'Església, dels ordes militars i, especialment, dels ajuntaments (els béns de propis i comunals).
Amb aquesta llei es pretenia aconseguir recursos per a la Hisenda pública i impulsar la modernització econòmica d'Espanya. Per aquest motiu, gran part dels ingressos obtinguts van ser invertits en la construcció de la xarxa de ferrocarrils, regulada per la Llei General de Ferrocarrils (1855), que oferia importants incentius a les empreses inversores.
La preocupació de les Corts per fomentar el desenvolupament econòmic també es va reflectir en una legislació destinada a:
- Afavorir la reforestació.
- Posar en funcionament el sistema de telègraf.
- Ampliar la xarxa de carreteres.
- Fomentar el creixement de les societats per accions i de la banca.
- Desenvolupar l'activitat minera.
Totes aquestes mesures van comportar una etapa d'expansió econòmica que es va perllongar fins a la crisi financera de 1866.