Bienni Radical-Cedista i Bienni Progressista (1931-1936): Història de la Segona República
Bienni Radical-Cedista (novembre 1933 – febrer 1936)
Cap d'Estat: Niceto Alcalá-Zamora. Cap de Govern: Alejandro Lerroux.
Eleccions de novembre de 1933: tres trets fonamentals
- a) Abstenció: una part important de l'electorat d'esquerra es va abstenir, decebuda per l'actuació del govern d'esquerres (la CNT va demanar l'abstenció).
- b) El vot de les dones: per primera vegada, la victòria electoral de la dreta coincidí amb el vot femení, cosa que va generar una polèmica important sobre l'orientació del vot de les dones.
- c) Reorganització de les dretes: sorgiren nous partits polítics de dreta.
Trets generals del període
- Crisis constants de govern.
- Radicalització del moviment obrer. El fet més important va ser la Revolució d'Octubre de 1934.
- Acusacions mutes: la dreta acusava l'esquerra de comunista, i l'esquerra acusava la dreta de feixista.
Política contrarreformista
Els governs van decidir anul·lar les mesures del bienni anterior:
- Paralització de les reformes al camp.
- Oposició a les autonomies.
- Canvis en l'exèrcit.
- Relació amb l'Església.
- Educació.
La Revolució d'Octubre de 1934
Causes:
- Malestar davant la política contrarreformista.
- Entrada de tres ministres de la CEDA en el govern de Lerroux.
Fets revolucionaris: moviment revolucionari liderat pel PSOE i la UGT, amb la CNT, que va fer una crida a la vaga general i a la insurrecció armada. Es van produir vagues i manifestacions en grans ciutats, però va fracassar.
Els esdeveniments més greus van tenir lloc en dos focus:
- Astúries: una veritable revolució contra el règim burgès. Uns 20.000 treballadors van dominar gran part de la regió, van prendre els ajuntaments i van crear comitès revolucionaris que van col·lectivitzar. La direcció de l'alçament va quedar en mans d'un comitè revolucionari regional (socialistes i anarquistes). La repressió, encapçalada per l'exèrcit, va ser molt dura.
- Catalunya: revolta de caràcter polític. Companys va proclamar l'Estat Català dins d'una República Federal. El PSOE, la UGT i els comunistes van organitzar una vaga general.
Valoració: precedent de la Guerra Civil.
Conseqüència: increment de la tensió.
Bienni Progressista (desembre de 1931 – novembre de 1933)
Cap d'Estat: Niceto Alcalá-Zamora. Cap de Govern: Manuel Azaña, al govern de coalició entre republicans d'esquerra i socialistes.
Reformes
Reforma agrària
Problema agrari:
- Latifundisme al centre i sud de la península.
- Gran quantitat de camperols sense terra: aparceres, arrendataris i jornalers.
Mesures prèvies a la reforma agrària: jornada laboral de 8 hores i salari mínim al camp; prohibició als propietaris de desnonar els arrendataris que no poguessin pagar la renda; obligació als propietaris de posar en cultiu totes les terres.
Contingut de la reforma agrària:
- Objectiu: redistribució de la propietat agrària.
- Terres expropiables:
- Grans d'Espanya que havien donat suport a Sanjurjo.
- Altres latifundistes.
- Redistribució de la terra entre els camperols sota la direcció de l'Institut de Reforma Agrària.
Resultat: fracàs. Només 12.000 jornalers van rebre terres, davant dels uns 70.000 que s'havien previst convertir en propietaris. Això va decebre els camperols i els va portar a adoptar postures polítiques més revolucionàries.
Causes del fracàs:
- Nombre insuficient de tècnics encarregats d'aplicar la reforma.
- Falta de mitjans econòmics i forta oposició de la dreta.
Reforma de l'Estat centralista: les autonomies
Catalunya i el problema català
Macià, del partit Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar l'abril de 1931 la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica. El govern provisional va enviar una delegació a negociar, i Macià va anul·lar la decisió i va acceptar el canvi per un Estatut d'Autonomia. La comissió redactora va elaborar l'Estatut de Núria. L'Estatut va passar a les Corts i va ser aprovat el setembre de 1932.
Continguts:
- Catalunya seria una regió autònoma.
- Poder executiu: la Generalitat.
- Poder legislatiu: el Parlament autònom.
Qüestió religiosa
Objectiu: secularitzar la vida social.
Mesures: Constitució de 1931.