Bienni Reformador (1931-1933): Reformes i Reptes de la Segona República Espanyola

Entre el 14 d'abril i el 15 de desembre, el govern de la República fou presidit per forces de centreesquerra.

El govern provisional de Niceto Alcalá Zamora convocà eleccions legislatives el 28 de juny, i alhora començà a actuar per decret en quatre àmbits: educació, exèrcit, treball del camp i relacions amb l'Església.

Pel que fa al camp, decretà la jornada de 8 hores i l'obligació de donar prioritat als jornalers per treballar a les finques del seu terme. També declarà el decret que els propietaris havien de tenir totes les terres cultivades per no perdre l'usdefruit a favor dels treballadors.

Pel que fa a l'educació, es va dur a terme la creació d'escoles públiques, noves places per a mestres afavorides per un augment dels respectius sous i una xarxa de biblioteques públiques. Tot això amb l'esperança de pal·liar l'analfabetisme.

L'exèrcit, identificat sempre amb la monarquia, aplicà la reforma militar. Es donà la possibilitat als generals i oficials de jubilar-se amb els sous íntegres, opció a la qual s'acolliren un total de 14.000. Així s'aconseguí reduir el nombre excessiu de comandaments (macrocefàlia).

D'altra banda, Manuel Azaña, ministre de guerra, clausurà l'Acadèmia Militar de Saragossa dirigida per Francisco Franco i anul·là ascensos per elecció o mèrits de guerra obtinguts durant la dictadura (1923-1930), cosa que provocà malestar a l'exèrcit. D'altra banda, creà la Guàrdia d'Assalt, cos policial republicà.

L'Església, també relacionada amb la monarquia, el Vaticà demanava respecte per la nova situació i el manteniment de la unitat amb vista a les eleccions. Però dos successos van enterbolir la situació:

1) Una pastoral del Cardenal Segura, bisbe de Toledo, els termes de la qual ferien la sensibilitat republicana perquè elogiaven el rei. El govern va demanar la destitució, però els bisbes van donar suport al Cardenal Segura.

2) La crema de convents a Madrid per grups de gent incontrolada del cercle monàrquic, els quals van instal·lar un gramòfon que emetia la Marxa Reial. En total, 107 edificis afectats. Els catòlics veien la República contrària a les seves conviccions.

En les eleccions del 1931, triomf d'esquerra i centres. PSOE - 116 / P. Rep. Lerroux 90 / Republicà Radical - Socialista de Marcelí Domingo 56. ERC 36. Cal remarcar el primer cop de la història que tres republicanes foren elegides: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken.

La dreta estava desorganitzada i era minoritària.

Les noves corts elegides del 28 de juny van redactar la Nova Constitució (9 de desembre de 1931), on es reflectien valors laics i republicans: sobirania popular en una cambra (Congrés de Diputats), aconfessionalitat de l'Estat, garanties individuals i possibilitat d'autonomia a les regions.

A l'hora de redactar la Constitució no hi va haver voluntat de consens pel que fa als temes religiosos, com ara la prohibició de l'ensenyament als jesuïtes i ordres religioses, fet que va derivar en anticlericalisme, degut al fet que la República pensava que el retard d'Espanya era degut a la religió.

Alcalá Zamora fou elegit president i encarregà a Manuel Azaña el govern, el qual aplicà la nova Constitució i continuà les reformes establertes pel govern provisional: agrària i militar, concessió de l'estatut d'autonomia a Catalunya i creació de la Guàrdia d'Assalt, policia armada moderada de fidelitat a la República.

Es va prestar especial atenció a la reforma agrària, amb moltes hectàrees a disposició de l'Estat i distribució lenta i poc eficaç de les propietats als camperols, només 4.300 de 70.000, fet que provocà decepció dels camperols atribuïda a la incompetència de l'Estat.