El Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Oposició

El Bienni Reformista

Reformes del Govern Republicà-Socialista

El nou govern, integrat per la coalició republicana-socialista, va emprendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat. Els seus objectius principals eren resoldre els greus problemes pendents i modernitzar l'economia i la societat espanyola.

Reformes clau:

• Reforma de l'exèrcit: Modernitzar la institució, endarrerida tècnicament, amb excés de comandaments en relació amb la tropa i la majoria d'oficials.
• Reforma religiosa: Disminuir el pes de l'Església i la seva influència en l'educació. Es va dur a terme una reforma educativa laica, amb ensenyament obligatori i gratuït.
• Reforma territorial: Reconèixer la pluralitat d'Espanya i iniciar una descentralització de l'Estat.
• Reforma agrària:
  • Posar fi al problema del latifundisme i la situació dels jornalers.
  • Aconseguir suport social per a la República.
  • Incrementar la capacitat adquisitiva dels llauradors.

  Per a implementar la llei, es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA), que indemnitzava els propietaris expropiats i facilitava l'assentament de famílies en les parcel·les assignades. L'aplicació de la llei va ser lenta i dificultosa a causa de la burocratizació.

Oposició al Reformisme

El reformisme republicà va fer front a l'oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia de l'Església, una part de l'exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes que tenien por de perdre els seus privilegis. El 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'estat, però el govern d'Azaña va poder evitar-lo.

Reagrupament de la Dreta

Davant el nou règim republicà, les forces de la dreta es van reagrupar en diferents organitzacions:

• Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), amb José María Gil-Robles al capdavant.
• Els monàrquics de Renovación Española, liderats per José Calvo Sotelo.
• Els carlins, que es van mostrar antiparlamentaris i antirepublicans.

L'any 1933, Primo de Rivera va crear Falange Española (FE), un grup d'inspiració feixista. Amb una orientació similar van néixer les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), que el 1934 es van fusionar amb FE.

Radicalització de l'Esquerra

La UGT va radicalitzar les seves posicions, així com els comunistes i anarquistes. Alguns nuclis anarquistes, sobretot els vinculats a la CNT i la FAI, van apostar per la insurrecció armada per a transformar de manera revolucionària la societat espanyola. Amb la intenció d'implantar el comunisme llibertari, van protagonitzar alçaments obrers i camperols.