Bienni reformista i conservador de la II República (1931-1936)

Resum

Resum dels dos bienni de la II República espanyola: el bienni reformista (1931-1933), amb les reformes militar, educativa i religiosa, territorial i agrària, i la reacció de l'oposició. Després, el bienni conservador (1933-1936), marcat per la radicalització, les revoltes de 1934 i la victòria del Front Popular.

Punts clau

Bienni reformista (1931-1933): objectius d'establir la democràcia i modernitzar l'economia i la societat.
Reformes: militar (llei de retirada i eliminació de l'acadèmia de Toledo), educativa i religiosa (separació església-Estat i matrimoni, defunció i divorci laics) i agrària (expropiació de terres no conreades).
Primers estatuts d'autonomia: Catalunya, País Basc i Galícia.
1932: intent de cop d'estat del general Sanjurjo, frustrat; creació de la CEDA i de la Falange.
Bienni conservador (1933-1936): guanya la dreta, Lerroux és president i es frenen moltes reformes.
1934: revoltes a Astúries i a Catalunya (Lluís Companys proclama l'estat català i és empresonat).
1936: el Front Popular guanya les eleccions i tornen les reformes; la violència augmenta fins al cop d'estat.

Posa't a prova

Bienni reformista (1931–1933)

Objectius principals: establir la democràcia, modernitzar l'economia i la societat.

Reforma del país

Reforma militar:
- Llei de retirada: jubilació voluntària; reducció del nombre d'oficials i soldats.
- Invalidació dels ascensos de 1923-30.
- Eliminació de l'acadèmia de Toledo i Sanregossa.
Reforma educativa i religiosa:
- Separació església-Estat; l'església perd l'ajuda econòmica de l'Estat.
- Prohibició de l'església d'educar; els jesuïtes són prohibits.
- El matrimoni, la defunció i el divorci són laics.
- Ampliació del nombre de places escolars i augment de la construcció d'escoles.
Reforma territorial: descentralització de l'Estat; primers estatuts d'autonomia: Catalunya, País Basc i Galícia.
Reforma agrària:
- El 85% de la població és agrícola.
- Problema del latifundisme a Andalusia i Extremadura: nombre molt elevat de jornalers i pocs propietaris.
- S'expropien les terres no conreades i es reparteixen entre els pagesos pobres del IRA; es paguen indemnitzacions.

Oposició i conseqüències

Oposició: els grans propietaris, part de l'exèrcit i l'església.
1932: el general Sanjurjo dona un cop d'estat (frustrat).
Creació de la CEDA, agrupació de partits conservadors.
Creació de la Falange, partit de pensament feixista (Primo de Rivera).
Monàrquics i carlins s'uneixen contra el govern.
UGT, FAI, CNT — volen la revolució socialista.

Bienni conservador (1933–1936)

Aixecament de "Casas Viejas": matança de pagesos per la Guàrdia Civil.
M. Azaña convoca noves eleccions durant la crisi a novembre de 1933.
Guanya la dreta: Alejandro Lerroux es converteix en president.
Es frenen o s'eliminin moltes de les reformes anteriors, cosa que provoca la radicalització de l'esquerra.
1934 — remodelació del govern amb ministres de la CEDA.
Esclaten revoltes per tot el país de caràcter social:
Astúries: revolució d'esquerres a la mineria, sufocada per l'exèrcit.
Catalunya: Lluís Companys proclama la independència de Catalunya; és empresonat i s'anul·la la Generalitat.
Problemes interns a la dreta i escàndols econòmics.
Unió de l'esquerra en el Front Popular; la dreta està dividida.
1936 — eleccions: l'esquerra guanya i tornen les reformes de 1931 i 1933.
Augment de la violència al carrer, radicalització de les postures i, finalment, cop d'estat.

Notes: He mantingut tot el contingut original i l'he organitzat amb encapçalaments i llistes per facilitar la lectura i l'optimització SEO. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, així com l'ús de majúscules i minúscules.

Preguntes freqüents

Quines van ser les principals reformes del bienni reformista?

Es van fer reformes militars, educatives i religioses, territorials (primers estatuts d'autonomia) i agràries. La reforma agrària va expropiar terres no conreades per repartir-les entre pagesos pobres.

Per què va guanyar la dreta el 1933?

Després de l'aixecament de Casas Viejas i de la crisi, Manuel Azaña va convocar noves eleccions a novembre de 1933, en què va guanyar la dreta i Alejandro Lerroux es va convertir en president.

Què va passar a Catalunya el 1934?

Lluís Companys va proclamar la independència de Catalunya, va ser empresonat i la Generalitat va ser anul·lada.