Bienni d'Esquerres (1931-1933): Constitució i reformes de la Segona República

Resum

El document explica la Constitució de 1931, que va establir la República, el sufragi universal i la laïcitat de l'Estat, i les reformes impulsades durant el Bienni d'Esquerres: religiosa, agrària, militar i social. També recorda les eleccions de 1933 que van posar fi a aquesta etapa. L'estudiant podrà entendre les bases legals i els canvis polítics de la Segona República.

Punts clau

La Constitució de 1931 va establir la República com a forma de govern i el sufragi universal per a majors de 23 anys.
La Constitució separava els poders en legislatiu (Corts), executiu (Govern) i judicial (Tribunals de justícia).
Es va establir la laïcitat de l'Estat i es van reconèixer drets de reunió, associació, expressió i culte.
La reforma de l'Església va prohibir que els ordres religiosos exercissin l'ensenyament, va suprimir el pressupost eclesiàstic i va introduir el matrimoni civil i el divorci.
La reforma agrària va tenir com a objectiu repartir les terres entre els pagesos i les cooperatives.
La reforma social va crear els jurats mixtos, que agrupaven patronal i sindicats per discutir problemes laborals i acordar salaris.
Les eleccions generals de 1933 van marcar el final del Bienni d'Esquerres.

Posa't a prova

Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Elaboració i Aprovació de la Constitució de 1931

La Constitució de 1931 va establir les bases de la Segona República Espanyola, definint els següents punts clau:

Forma de govern: República.
Tipus de sufragi: Universal per a majors de 23 anys.
Separació de poders:
- Legislatiu: Corts.
- Executiu: Govern.
- Judicial: Tribunals de justícia.
Drets i llibertats:
- De reunió.
- D'associació.
- D'expressió.
- De culte.
Separació Església/Estat: Es va establir la laïcitat de l'Estat.

Reformes del Bienni d'Esquerres

Durant el Bienni d'Esquerres, es van impulsar diverses reformes estructurals:

Reforma de l'Església

Els ordres religiosos no podien exercir l'ensenyament.
Es va suprimir el pressupost destinat a l'Església.
Es va introduir el matrimoni civil i el divorci, fent el matrimoni religiós no obligatori.

Reforma Agrària

Va afectar sobretot les grans propietats mobiliàries. L'objectiu principal era el repartiment de les terres entre els pagesos i les cooperatives.

Reforma de l'Exèrcit

En aquell moment, hi havia un excés d'oficials. La República tenia el problema que molts d'ells eren de dretes i no eren afins al nou règim. Per tant, es va permetre que aquells que no volien jurar la Constitució i la República es jubilessin amb la jubilació íntegra.

Reforma Social

Aquesta reforma va afectar els treballadors, sent el ministre Francisco Largo Caballero un dels seus principals impulsors. Es va crear una legislació laboral avançada que incloïa la creació dels jurats mixtos. Aquests jurats agrupaven la patronal i els sindicats, discutien els problemes dels treballadors i acordaven els salaris.

Eleccions de 1933 i Canvi Polític

El 1933 es van convocar i celebrar les eleccions generals, que van marcar el final del Bienni d'Esquerres.

CEDA: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Partit de dretes.

Partit Radical: Partit de centre-dreta, dirigit per Alejandro Lerroux.

Preguntes freqüents

Quin sufragi establia la Constitució de 1931?

La Constitució de 1931 establia el sufragi universal per a majors de 23 anys.

Què eren els jurats mixtos?

Els jurats mixtos eren organismes creats per la reforma social que agrupaven la patronal i els sindicats. Discutien els problemes dels treballadors i acordaven els salaris.

Què va establir la reforma de l'Església?

Va prohibir que els ordres religiosos exercissin l'ensenyament, va suprimir el pressupost destinat a l'Església i va introduir el matrimoni civil i el divorci.