Què era Solidaritat Catalana?

Solidaritat Catalana va ser una coalició electoral formada el 1906 per gairebé tots els partits catalans, des dels carlins fins als republicans, excepte els lerrouxistes. Es va crear com a resposta a la Llei de Jurisdiccions.

Quina va ser la conseqüència del Pacte de Sant Gervasi?

El Pacte de Sant Gervasi, signat el 1914 entre la UFNR i el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, buscava derrotar la Lliga però va resultar un fracàs electoral, ja que la Lliga va guanyar les eleccions.

Què és l'Acció Catalana Republicana (ACR)?

L'ACR és un partit de centre format el 1931 per la unió dels membres d'Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya. També es coneix com a Partit Catalanista Republicà.

Història dels partits polítics catalans (1906-1933): de Solidaritat Catalana a ERC i la Lliga

Resum

El document repassa l'evolució dels partits polítics catalans entre el 1906 i el 1933, des de la coalició Solidaritat Catalana fins a la consolidació d'Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga Catalana durant la Segona República. Explica les escissions, les aliances electorals i la radicalització del catalanisme, així com el panorama polític català del 1933.

Punts clau

Solidaritat Catalana (1906-1909) va ser una coalició electoral de gairebé tots els partits catalans, formada com a resposta a la Llei de Jurisdiccions.
La UFNR (1910) va agrupar partits republicans d'esquerra catalanistes per fer front a la Lliga Regionalista.
El Pacte de Sant Gervasi (1914) entre la UFNR i el Partit Republicà Radical va ser un fracàs electoral i la Lliga va guanyar les eleccions.
El 1919 Francesc Macià va crear la Federació Democràtica Nacionalista, pas inicial del catalanisme independentista.
El març de 1931 es va formar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb Macià i Companys com a líders principals.
El 1933 la Lliga Regionalista va passar a anomenar-se Lliga Catalana, amb Francesc Cambó com a president.

Posa't a prova

Solidaritat Catalana i Primeres Escissions (1906-1909)

Solidaritat Catalana (1906-1909)

Després de la Lliga Regionalista, el 1906 es crea Solidaritat Catalana, una coalició electoral formada per gairebé tots els partits catalans, des de carlins fins a republicans (excepte els lerrouxistes). Aquesta coalició es va formar com a resposta a la Llei de Jurisdiccions (que posava sota jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i els símbols de la pàtria).

Solidaritat Catalana (activa del 1906 al 1909) va experimentar discrepàncies internes, especialment entre la Lliga Regionalista i els partits d'esquerres, les quals es van fer evidents durant la Setmana Tràgica (1909).

Centre Nacionalista Republicà (1906)

El mateix 1906, antics membres de la Lliga Regionalista amb un tarannà més progressista van crear el Centre Nacionalista Republicà, un partit d'esquerres.

Reagrupaments i Nous Partits d'Esquerra (1910-1917)

Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (1910)

La desaparició de Solidaritat Catalana i els fets de la Setmana Tràgica van impulsar els partits republicans d'esquerra a fundar, el 1910, la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Aquesta agrupava diversos partits d'esquerra catalanistes (com la Unió Republicana de Salmerón, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà) amb l'objectiu de fer front electoralment a la Lliga Regionalista.

El Pacte de Sant Gervasi i les seves Conseqüències (1914-1917)

Amb l'objectiu de derrotar la Lliga a les eleccions de 1914, es va signar el Pacte de Sant Gervasi entre la UFNR i el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, que destacava pel seu anticlericalisme i anticatalanisme. El pacte va resultar ser un fracàs electoral i la Lliga va guanyar les eleccions.

Aquest fracàs va provocar tensions internes. El 1915, membres de la UFNR descontents amb la política del partit van crear el Bloc Republicà Autonomista, un partit catalanista d'esquerres. El 1916, la UFNR va desaparèixer formalment. El 1917, el Bloc Republicà Autonomista i antics membres de la UFNR van crear el Partit Republicà Català, també d'esquerres, on destacaria la figura de Lluís Companys.

Radicalització i Diversificació (1919-1923)

L'Independentisme de Macià (1919-1922)

El 1919, el catalanisme es va radicalitzar amb l'aparició dels primers partits obertament independentistes. Francesc Macià va crear, el 1919, la Federació Democràtica Nacionalista i, el 1922, va formar Estat Català, sent president d'ambdós partits.

Acció Catalana (1922)

El mateix any 1922, alguns membres van abandonar la Lliga Regionalista per considerar-la poc nacionalista i van formar Acció Catalana, un partit de centre.

Unió Socialista de Catalunya (USC) (1923)

L'any 1923, militants provinents del PSOE van crear la primera organització socialista estrictament catalana: van fundar la Unió Socialista de Catalunya (USC).

El Catalanisme durant la Segona República (1931-1933)

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (1931)

El març de 1931, es va formar l'actual Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fruit de la unió de diferents forces (incloent-hi el Partit Republicà Català i Estat Català). Francesc Macià i Lluís Companys en van ser els líders més destacats. El 1931, amb el restabliment de la Generalitat, aquesta va ser dirigida per ERC. Macià i, posteriorment, Companys en van ser presidents. En els seus inicis, ERC no tenia una vessant explícitament independentista, tot i integrar sectors que sí ho eren.

Nous Partits de Centre: ACR i UDC (1931)

El mateix any 1931, van aparèixer dos partits rellevants de centre:

L'Acció Catalana Republicana (ACR), també coneguda com a Partit Catalanista Republicà. Va ser formada per la unió dels membres d'Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya. Aquesta última era una escissió de la primera, creada el 1930 per Antoni Rovira i Virgili per donar-li un caràcter més progressista i presidida per ell mateix. L'any següent, van decidir tornar-se a unir formant aquest nou partit.
La Unió Democràtica de Catalunya (UDC), formada per grups catalanistes moderats vinculats a l'Església que es van separar de l'Acció Catalana Republicana. (Nota: El 1978, juntament amb Convergència Democràtica de Catalunya, formaria la federació Convergència i Unió - CiU).

La Lliga Catalana (1933)

El 1933, la Lliga Regionalista va canviar de nom i va passar a anomenar-se Lliga Catalana, de la qual Francesc Cambó en seria el president i líder principal.

Panorama Polític Català el 1933

Finalment, el 1933, en el marc de la Segona República, el panorama dels partits catalanistes més importants era el següent:

Esquerra: Unió Socialista de Catalunya (USC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Centre: Acció Catalana Republicana (ACR) (o Partit Catalanista Republicà) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
Dreta: La Lliga Catalana (principal força) i la històrica Unió Catalanista (amb menor pes polític directe en aquell moment).