La Transició Democràtica a Espanya: Lleis, eleccions de 1977 i Constitució de 1978

La Construcció de la Democràcia a Espanya

Primers Passos cap a la Democratització

La democratització es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre:

• La llibertat sindical.
• Una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme.
• La legalització dels partits polítics (amb l'excepció, en un primer moment, del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Esquerra Republicana i altres partits d'esquerra).

Es va dissoldre el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicato Vertical, i també es van anar desmantellant progressivament totes les institucions franquistes. D'altra banda, Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles per tal de legitimar la successió monàrquica.

Legalització Clau: PCE i PSUC

La legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) era considerada imprescindible per l'oposició democràtica. Adolfo Suárez va decidir la seva legalització entre els mesos d'abril i maig de 1977, fet que va provocar una crisi de govern. Tanmateix, Suárez va garantir així la legitimitat democràtica d'unes eleccions sense exclusió de cap partit polític rellevant.

Les Eleccions Generals de 1977

El 15 de juny de 1977 es van dur a terme les primeres eleccions generals democràtiques, en les quals es van presentar la majoria dels partits de l'oposició al règim de Franco. A la dreta, Manuel Fraga Iribarne va crear un nou partit anomenat Alianza Popular (AP). Des del govern, es va impulsar la creació de la Unión de Centro Democrático (UCD), el líder de la qual va ser Adolfo Suárez. El triomf el va obtenir la UCD amb 166 diputats, i en segon lloc, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb 118 diputats. Adolfo Suárez va encapçalar així el primer govern democràtic d'Espanya després del franquisme, amb un Congrés format per 350 escons. Una de les seves principals tasques va ser la redacció d'una constitució per establir les bases del nou estat democràtic.

Resultats Electorals a Catalunya (1977)

A Catalunya, el triomf en les eleccions de 1977 el van obtenir les esquerres. La coalició Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), liderada per Joan Reventós, va aconseguir el 28,4% dels vots. En segon lloc, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), liderat per Gregori López Raimundo, va obtenir el 18,2% dels vots. Al Senat, es va imposar la candidatura Entesa dels Catalans, formada per socialistes, comunistes i republicans. La UCD va rebre el 16,8% dels vots, gairebé igualant el Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), liderat per Jordi Pujol i format per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), entre d'altres. També hi va haver representacions minoritàries com la Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UC-DCC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Alianza Popular (AP).

La Constitució Espanyola de 1978: Consens i Principis Fonamentals

La Constitució Espanyola de 1978 va ser una carta magna de consens, caracteritzada per ser molt oberta, flexible i amb la intenció de satisfer un ampli espectre polític i social. Establia que Espanya era una monarquia parlamentària, on el rei regna però no governa, sent una figura principalment representativa. Incloïa una àmplia declaració de drets fonamentals, com la igualtat jurídica davant la llei i diverses llibertats: religiosa, educativa, ideològica i d'expressió.

La Constitució acceptava la pluralitat política i la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). El poder emanava de la sobirania nacional, exercida mitjançant el sufragi universal. Es definia com una constitució no confessional, establia un sistema bicameral (Congrés dels Diputats i Senat) i reconeixia el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions, sense definir l'Estat com a federal ni explícitament capitalista en la seva configuració econòmica bàsica.