Big Bang: Teoria, Història, Interpretacions i Més
ÍNDEX
ÍNDEX
- Introducció de la teoria
- Història
- Interpretacions filosòfiques i religioses
- Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Big_Bang
http://www.xtec.cat/~rmolins1/textos/cat/univers01.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_teoria_del_Big_Bang
http://ca.wikipedia.org/wiki/Big_Bang#Interpretacions_filos.C3.B2fiques_i_religioses
Introducció de la teoria
El Big Bang és un model cosmològic iniciat per Einstein l'any 1917 que demostra que l'Univers es va originar a partir d'una gran explosió projectant tota l'energia i matèria existents.
Història
La Història de la teoria del Big Bang és el conjunt de processos i avenços que ha experimentat la teoria del Big Bang a partir d'observacions i consideracions teòriques.
Tot va començar l'any 1912 quan Vesto Slipher, un nord-americà, va mesurar el primer efecte Doppler (es tracta de la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment) d'una "nebulosa espiral". Poc després van descobrir que gairebé totes les nebuloses espirals s'allunyaven de la Terra. No van pensar que aquestes suposades nebuloses eren galàxies espirals més allunyades de la Via Làctia.
A principis del segle XX, la teoria de la relativitat d'Einstein no admetia solucions estàtiques, cosa que el propi Einstein no considerava correcte i, per aquesta raó, va introduir en el seu model una força igual, però de sentit contrari, que va anomenar “constant cosmològica”.
L'any 1922, Alexander Friedmann, cosmòleg i matemàtic rus, va demostrar que aquest model d'univers no era possible, ja que va obtenir equacions aplicant la relativitat a la cosmologia on la constant cosmològica era innecessària. Aquest àtom primitiu va ser anomenat Big Bang.
Hubble va començar el 1924 a desenvolupar una sèrie d'indicadors de distància, sent el precursor de l'escala de distàncies còsmiques. D'aquesta manera va poder calcular la distància que hi havia entre les diferents galàxies, tot i que ja havien estat mesurades a través d'un desplaçament cap al roig (desplaçament d'un espectre cap a longituds d'ona més grans). Hubble va analitzar l'espectre de la llum que ens arriba de les galàxies i va deduir que totes s'allunyen del nostre planeta; en conclusió, l'Univers està en expansió constant. Una era la Teoria de l'estat estacionari de Fred Hoyle, on l'univers és uniforme en tot l'espai i no varia en el temps. L'altra va ser la teoria del Big Bang de Lemaître, que coincidia amb George Gamow, qui va introduir la nucleosíntesi primordial del Big Bang. Segons ell, l'ou còsmic estava construït per neutrons, que quan es van descompondre van generar protons i electrons. Aquests es van ajuntar formant àtoms d'hidrogen i heli, a partir dels quals es van formar la resta d'elements. Finalment, les proves observacionals es van fer importants, amb el descobriment de les fonts de ràdio, i es va començar a decantar per la segona. El descobriment de la radiació còsmica de fons el 1964 va assegurar el Big Bang, la millor teoria per explicar l'origen i l'evolució del cosmos. Molta de la feina actual en cosmologia inclou l'enteniment de com es formen les galàxies a partir del Big Bang.
Els passos de gegant que s'han fet en l'àmbit de la cosmologia del Big Bang des dels anys 1990 són gràcies als grans avenços en la tecnologia dels telescopis.
Interpretacions filosòfiques i religioses
El Big Bang és una teoria científica, però en enunciar els orígens de la vida, sempre ha tingut interpretacions amb implicacions teològiques i filosòfiques. Hi ha moltes interpretacions sobre la teoria del Big Bang que són bastant especulatives o extra-científiques. Algunes d'aquestes idees van ser criticades per filòsofs naturalistes per tractar d'explicar les causes mateixes del Big Bang. Hi ha persones que creuen que la teoria del Big Bang dóna suport a antigues visions de la creació (Gènesi), mentre que altres creuen que totes les teories del Big Bang són inconsistents amb aquestes visions.
El Big Bang no està associat amb cap religió, però existeixen algunes interpretacions fonamentalistes de les religions que entren en conflicte amb la història de l'univers donada per la teoria del Big Bang, la majoria sent interpretacions literals de textos religiosos. Principalment en els capítols 10 i 26, on es descriu un estat fonamental que explota i es transforma en l'estat actiu de la suma total de la matèria ("prakriti").
El budisme té un punt de vista de l'Univers on no existeix un seguiment de creació. Tot i així, no sembla que la teoria del Big Bang entri en conflicte amb aquest punt de vista, ja que es coneixen diferents formes d'obtenir l'Uni