Bioelements i la seva Importància en la Vida
Bioelements: Àtoms presents a la matèria viva. Primaris (96%): C, H, O, N, P; Secundaris (3,9%): Ca, Na, K... Oligoelements (0,1%): Fe. Els bioelements s’uneixen formant les biomolècules: Inorgàniques:
- Aigua
- Sals minerals
- Alguns gasos (CO2)
Orgàniques:
- Glúcids
- Lípids
- Proteïnes
- Àcids nucleïcs
H i O: són importants perquè donen com a resultat l’aigua (H2O), que és necessària per viure. Carboni: 4 enllaços. La resta dels elements del nostre cos hi són en quantitats molt reduïdes. Tot i la petita proporció d’aquests elements, sense ells no podríem viure: Sense ferro no hi ha l’hemoglobina de la nostra sang. Sense seleni no hi ha fetge. El sofre és el component del cabell i les ungles. Potassi: els impulsos nerviosos. A més de matèria, la vida necessita energia i l’obté a partir de reaccions químiques en les quals intervé matèria orgànica, la qual s’ha de fabricar en un procés anomenat fotosíntesi que duen a terme vegetals, algues i alguns bacteris. Autòtrofs: Fabriquen la seva matèria orgànica. Fotosintètics: utilitzen l’energia del Sol. Quimiosintètics: utilitzen l’energia de reaccions químiques que hi ha al seu voltant (ex: bacteris). Heteròtrofs: Obtenen la matèria orgànica del medi, elaborada prèviament pels autòtrofs. Evolució: Concepte clau de tots els processos que s’han dut a terme des del principi fins ara. Proves biològiques: La disposició i la estructura dels ossos i òrgans vestigials: adaptació d’una única anatomia (avantpassats). Proves paleontològiques: Fins ara s’han classificat 300.000 fòssils diferents. Alguns paleontòlegs han aventurat el nombre de 2.000 milions. Si hem trobat fòssils d’una de cada 7.000 d’espècies. Proves moleculars: Es basa en que les mutacions (canvi en els gens) es produeixen a ritme constant. 30.000 gens del ratolí i 20.700 gens de l’ésser humà. Proves embriològiques: Es basen en el desenvolupament dels embrions de diferents espècies. Les semblances desapareixen a mesura que l’embrió creix. Proves biogràfiques: Els individus que viuen a la mateixa zona es desenvolupen de forma similar. Proves immunològiques: Estudi del sistema immunitari en tots els organismes, entenent com a tal el conjunt d’òrgans, teixits i cèl·lules que en els vertebrats tenen com a funció biològica el reconèixer elements estranys o aliens donant una resposta (resposta immunològica).