Biografia i Context Històric d'Ausiàs March

Ausiàs March: El poeta del Segle d'Or

Ausiàs March és un dels poetes més destacats de la literatura del Segle d'Or (segles XIV i XV). Aquest autor pertany a la tardor medieval, una època de transició entre l'organització social feudal i l'inici del Renaixement.

El context històric: La crisi del segle XIV

Aquesta situació va ser provocada per diversos factors:

• La Pesta Negra (1348): Va eliminar un terç de la població europea.
• Crisi econòmica: Fallida de bancs, inflació i una gran bretxa entre rics i pobres.
• Fam i migracions: Èxode del camp cap a la ciutat.
• Tensions socials: Conflictes urbans i entre països.
• Crisi religiosa: Presència constant de la mort, el Cisma d'Occident (doble papat) i corrupció eclesiàstica.

La renovació literària

Malgrat la crisi, la literatura va viure el seu Segle d'Or. Es van abandonar els models dels trobadors i la poesia cortesana per fer un salt cap al Renaixement. Ausiàs March n'és un gran exemple, ja que va crear una nova poesia.

Durant els segles XI, XII i XIII, la literatura trobadoresca s'havia escrit en provençal. Tanmateix, autors com Jordi de Sant Jordi ja escrivien en català. La literatura és un reflex de la societat i, al segle XIV i XV, els trobadors ja no tenien sentit. A Itàlia, mentrestant, destacaven figures com Petrarca.

A la nostra terra, el primer traductor d'aquests grans poetes va ser Andreu Febrer, qui el 1429 va traduir la Divina Comèdia en vers.

Biografia d'Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a Gandia en una família noble. Seguint la tradició familiar, es va formar en la cavalleria, però va decidir desdoblar-se en poeta:

• Tradició: Seguint el llegat del seu pare, Pera March, i del seu oncle, Jaume March.
• Innovació: Va trencar amb el passat creant una nova lírica.

Com a jove noble i cavaller, va viatjar a Sardenya i Nàpols. Més tard, es va allunyar de les activitats cavalleresques, va exercir de falconer reial i va començar la seva producció poètica a partir del 1425.

Preocupat pel manteniment dels seus privilegis, es va casar amb la germana de Joanot Martorell, fet que va provocar diversos enfrontaments. Després de la mort de la seva primera esposa, es va tornar a casar. També es va dedicar al comerç de la canya de sucre fins a la seva mort a València, el 1459.