Mercè Rodoreda: vida, exili i obra literària

Mercè Rodoreda: Vida i trajectòria de l'autora

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908, en una torreta del barri de Sant Gervasi. Fou filla única del matrimoni que formaven Andreu Rodoreda i Sallent, comptable i, com s'acostuma a denominar, un «lletraferit», i Montserrat Gurguí i Guàrdia, d'una família que procedia de Bunyol. Ja de ben petita visqué en contacte amb la literatura gràcies a l'afecció als grans autors catalans que li inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que acabà de fomentar-li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com Verdaguer.

Infantesa i formació a Sant Gervasi

La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcórrer entre les casetes amb jardí i els carrers estrets dels barris de Sant Gervasi i Gràcia, sobretot. Quan tenia nou anys, però, el seu avi tingué un atac d'apoplexia i hagué de deixar d'anar a l'escola, perquè la seva mare la volgué a casa per tal d'ajudar-la. Aquest fet, una recança que l'acompanyà sempre, la convertí en una nena solitària que es lliurà a la lectura amb passió. La infantesa, doncs, marcada per l'amor dels seus i l'arrelament en un temps i un país entranyables, serà el material essencial d'un bon nombre de novel·les i un període que, progressivament, s'anirà mitificant.

Barcelona com a escenari literari

Aquests llocs configuren l'escenari de les seves novel·les, unes novel·les eminentment urbanes que vinculen, així, l'obra de Rodoreda amb la novel·lística europea del seu temps, de marcat caràcter ciutadà. Barcelona, escenari de gairebé totes les ficcions de Mercè Rodoreda, ho havia estat també de la seva infantesa i dels primers anys d'adolescència.

Matrimoni, crisi i despertar literari

Es casà molt jove, just el dia que complia vint anys, amb un oncle matern arribat d'Amèrica i catorze anys més gran que ella amb qui tingué el seu únic fill. Aquests anys de la seva vida són un període gris de profunda crisi personal, però de gran importància ja que marquen el començament de la seva vida literària.

Mercè Rodoreda s'integrà progressivament a la vida cultural de l'època —molt dinàmica i activa aleshores— i s'inicià en l'escriptura. També progressivament es va allunyant de la família i es va adonant de la necessitat que té d'independència econòmica i d'una fugida de l'entorn familiar. Això li donarà l'oportunitat de poder parlar, més tard, de les dones que viuen tancades a casa des de l'òptica de qui ja ha aconseguit fugir i ha pogut acabar amb la dependència del marit. Com a fruit d'aquesta revolta personal, i reivindicant-la en certa manera, sorgiran tots aquells personatges femenins i silenciosos que no han estat capaços de fer com ella.

La Guerra Civil i les primeres publicacions

En esclatar la guerra, Mercè Rodoreda intensifica les seves col·laboracions i treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català. L'any 1938 viatjà amb Francesc Trabal a Praga, com a representants del P.E.N. Club Català, per a participar en un congrés internacional. D'aquesta època, renaixent i conflictiva, daten les primeres novel·les que publicà: Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936), que ha rebutjat posteriorment. La mateixa Rodoreda ha dit: «Tenia unes ganes fabuloses d'escriure, i poca cosa més».

Únicament Aloma (1938), premi Crexells de 1937 i culminació d'aquesta primera etapa que podem considerar d'aprenentatge, ha estat acceptada per Mercè Rodoreda que, tanmateix, autora conscient i d'un gran rigor, la va tornar a escriure de nou de cara a una posterior edició, l'any 1969. Aloma, però, fou publicada en un moment particularment difícil pel país, que ben aviat Mercè Rodoreda hauria d'abandonar, semblantment a d'altres components de la seva generació.

L'exili i la maduresa literària

L'any 1939 Mercè Rodoreda hagué d'exiliar-se a França. Aquest exili és, sense dubte, un moment crucial de la seva vida que l'enriquirà personalment i professionalment, ja que fou un període de formació intel·lectual en què va madurant aquella escriptora que s'havia iniciat amb tanta força. La seva obra més important és La plaça del Diamant.

Etapes de la seva narrativa i reconeixement final

La narrativa de Mercè Rodoreda es divideix en tres etapes:

• Etapa de joventut
• Etapa de maduresa
• Etapa de vellesa

El reconeixement de la seva obra li arribà poc abans de morir. L'any 1980 li atorgaren el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i tres anys després, durant la primavera de l'any 1983, va morir.