Biologia del Cos Humà: Receptors Sensorials, Òrgans dels Sentits i Aparell Locomotor

1. Els Organismes Detecten Canvis

Els organismes detecten canvis en el medi intern o extern mitjançant el sistema nerviós.

Estímul i Sistema Nerviós

• Estímul: Qualsevol canvi del medi intern o extern que és detectat per l'organisme.
• Sistema Nerviós: Encarregat de detectar i respondre de manera adequada als estímuls que arriben a l'organisme.

Components del Sistema Nerviós

• Receptors: Neurones especialitzades a detectar estímuls.
• Efectors: Executen les ordres del sistema nerviós; són els músculs i les glàndules.

Els Receptors Sensorials

Els receptors sensorials generen un impuls nerviós que es propaga a través d'un nervi fins a la medul·la espinal o fins a l'escorça cerebral. Quan l'impuls arriba a l'escorça, l'organisme el percep com una sensació, que es transforma en percepció quan l'escorça cerebral interpreta aquesta sensació.

Els receptors complexos són neurones modificades allotjades en teixits i estructures especialitzades, que formen els òrgans dels sentits (p. ex., l'ull o l'orella).

La Pell, un Òrgan Sensorial

La pell respon a diferents estímuls físics:

• Tàctils (de tacte suau i de tacte profund)
• De pressió
• Tèrmics
• Del dolor

El Gust i l'Olfacte

Al nas i a la boca hi ha receptors capaços de respondre a estímuls químics (substàncies dissoltes a l'aire i aliments).

A la llengua, el paladar i la faringe, hi ha receptors del gust, reunits formant les papil·les gustatives.

2. L'Ull: Òrgan de la Visió

L'ull és un òrgan que percep la llum i el color. Es troba allotjat en una cavitat del crani que rep el nom de conca orbitària. Té forma esfèrica gràcies als líquids que té a l'interior, l'humor vitri i l'humor aquós, que contribueixen a donar-li aquesta forma.

Estructura de l'Ull: Tres Membranes

1. Escleròtica: Capa més externa i dura, blanca i opaca. Les glàndules lacrimals segreguen un líquid que conté una substància que mata els bacteris.
2. Coroide: Membrana fina, amb molts vasos sanguinis. La part anterior es transforma i forma l'iris.
3. Retina: Membrana interna de l'ull on hi ha els cons i els bastons.
   • Els bastons són molt sensibles a la llum i permeten veure en blanc i negre.
   • Els cons permeten veure en color, però necessiten més intensitat lluminosa.

Acomodació i Enfocament de l'Ull

La capacitat del cristal·lí per canviar de forma per veure els objectes amb més nitidesa s'anomena acomodació.

L'ull aconsegueix que la imatge es formi sobre el mateix lloc de la retina (enfocament), independentment de la distància a la qual es trobi l'objecte.

3. L'Orella: Audició i Equilibri

L'orella té dues funcions principals: detectar els sons, i detectar la posició i els moviments del cos.

Estructura de l'Orella

• Orella Externa: Formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern.
• Orella Mitjana: Petita cavitat que comença al timpà i acaba en una paret òssia amb dos orificis. A l'interior hi ha una cadena d'ossets: el martell, l'enclusa i l'estrep.
• Orella Interna: Conté quatre estructures:
  • El cargol (còclea), que és l'òrgan de l'audició.
  • L'utricle, el sàcul i els canals semicirculars, que formen l'òrgan de l'equilibri.

Els receptors són cèl·lules ciliades, situades a l'interior d'aquestes estructures.

El Procés de l'Audició

Les ones sonores són estímuls físics que fan vibrar el timpà. El moviment d'aquest líquid afecta les cèl·lules ciliades (receptors) que hi ha a l'interior del cargol.

El moviment dels cilis provoca impulsos nerviosos que viatgen pel nervi auditiu fins al cervell.

4. L'Aparell Locomotor i els Ossos

El Moviment del Cos Humà

Els ossos i els músculs esquelètics que els envolten constitueixen l'aparell locomotor, responsable del moviment del cos.

Els músculs, en executar les ordres del sistema nerviós central, reben el nom d'efectors.

L'Esquelet Humà

Els éssers humans, com la resta dels vertebrats, tenen una estructura interna anomenada esquelet.

Divisions de l'Esquelet

• L'Esquelet Axial: Inclou els ossos del cap, la columna vertebral, l'estèrnum i les costelles.
• L'Esquelet Apendicular: Inclou els ossos de les extremitats superiors i inferiors, i els que uneixen les extremitats amb l'esquelet axial (p. ex., la cintura escapular).

Els ossos es mantenen units per forts lligaments. A les articulacions, el líquid sinovial és una bossa de líquid que amorteix els cops i actua de lubricant.

Funcions de l'Esquelet

• Suporta el pes del cos.
• Protegeix els òrgans i les parts toves del cos (el cervell, la medul·la espinal, els pulmons o el cor).
• A les epífisis (extrems dels ossos llargs) es produeixen cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, leucòcits o glòbuls blancs i plaquetes). Aquesta funció s'anomena funció hematopoètica.

L'Estructura dels Ossos

1. Os Compacte: Format per teixit ossi compacte. És la part dura i compacta que envolta tot l'os i conté una gran quantitat de sals de calci.
2. Os Esponjós: Format per teixit ossi esponjós. Omple els extrems de l'os. Com l'os compacte, conté calci, però és molt més lleuger perquè presenta nombrosos forats.
3. Medul·la Òssia: Teixit tou que omple les cavitats dels ossos. Hi ha dos tipus:
   • Medul·la òssia vermella: Forma les cèl·lules sanguínies.
   • Medul·la òssia groga: Acumula greix.

Amb l'edat, la medul·la òssia groga va reemplaçant la vermella.

5. Les Articulacions i els Músculs

Tipus d'Articulacions

Les articulacions són les unions entre els ossos. Es classifiquen segons la seva mobilitat:

• Immobils (Sinartrosis): Els ossos queden units per fibres que n'impedeixen el moviment (p. ex., les articulacions dels ossos del crani).
• Semimòbils (Anfiartrosis): Permeten un cert moviment. Les vèrtebres s'uneixen per mitjà d'un petit disc de cartílag (p. ex., les de la columna vertebral).
• Mòbils (Diartrosis): Són les més complexes i es localitzen entre ossos que necessiten una gran mobilitat (p. ex., a les espatlles).

Els elements ossis s'uneixen mitjançant estructures que en permeten el desplaçament.

Els Músculs Mouen Ossos i Articulacions

El moviment dels ossos i articulacions és possible perquè els músculs estan units fortament als ossos mitjançant els tendons.

Els tendons estan formats per fibres gruixudes de col·lagen, un material resistent i no elàstic.

Quan el múscul esquelètic es contrau, la seva longitud es redueix i això provoca el moviment d'alguna part del cos. La contracció dels músculs és deguda a l'encongiment de les fibres musculars.

Els músculs antagonistes són parells de músculs que realitzen accions oposades (p. ex., flexors i extensors dels dits, quàdriceps i bíceps femoral).

Lesions Més Freqüents de l'Aparell Locomotor

• Esquinç: Lesió o ruptura dels lligaments que subjecten les articulacions. Se solen produir en turmells i genolls. És una lesió dolorosa i sol produir inflamació.
• Dislocació (Luxació): Consisteix en un desplaçament de l'os de la seva posició normal en l'articulació.
• Fractura: Trencament de l'os, la més dolorosa de totes les lesions.
  • Si la fractura és senzilla, es col·loca bé l'os fracturat i s'immobilitza amb escaiola fins que se soldi.
  • En cas de fractura múltiple, és necessària una intervenció quirúrgica.
• Estrebades i Esquinços Musculars: Es produeixen després d'un esforç important, sobretot en músculs poc entrenats.
• Rampes: Es produeixen quan, després d'una contracció intensa, el múscul no es pot relaxar. Són degudes a una aportació insuficient d'oxigen.
• Escoliosi: Desviació lateral de la columna que afecta espatlles, esquena i pelvis.