Biomes Terrestres i Aquàtics: Classificació i Successions Ecològiques

Biomes: Classificació i Estructura

Biomes: Conjunt de zones de la Terra formades per un grup de comunitats vegetals i animals homogènies, amb una estructura, un funcionament i una evolució directament relacionades amb el clima. Trobem:

1. Biomes Terrestres

En el medi aeri podem establir zonacions verticals i horitzontals segons el tipus d’ecosistema. Per exemple, en un bosc podem establir en sentit vertical:

• Sentit Vertical:
  • L’estrat hipogeu: Organismes que desenvolupen la seva activitat dins el sòl.
  • L’estrat criptogàmic: Format per molses i líquens.
  • L’estrat herbaci: Format per plantes no llenyoses de poca alçada.
  • L’estrat arbustiu: Format per plantes llenyoses que poden arribar fins a 5 m d’alçada.
  • L’estrat arbori: Format per arbres que superen els 5 m d’alçada.
• Sentit Horitzontal: També es poden establir formacions per la proximitat a l’aigua i per l’altitud.

Biomes Terrestres Principals:

1. Tundra: Zona propera als pols, hiverns molt freds i estius curts i frescos. Clima humit. Aigua permanentment gelada, líquens i molses.
2. Taigà: Estius curts i hiverns llargs. Clima fred. Aigua gelada molt temps, formada per coníferes.
3. Estepa o Praderia: Grans variacions tèrmiques estacionals i baixes precipitacions, formada per herbes. Clima àrid i continental.
4. Bosc Mediterrani: Pluviositat baixa i l’estació seca molt marcada. Hi trobem boscos de pins i alzines.
5. Bosc Caducifoli Temperat: Temperatures temperades i humitat abundant, boscos caducifolis i de coníferes.
6. Desert: Regions àrides amb escasses precipitacions. La temperatura és molt alta durant el dia i disminueix bruscament a la nit; plantes xeròfites.
7. Selva Tropical: Clima càlid i humit. Plou quasi cada dia.

2. Biomes Aquàtics

La distribució depèn de factors abiòtics (salinitat, llum...). Hi ha diversos tipus d’organismes marins:

• 1. Plàncton: Organismes marins en suspensió en aigües superficials. Pot ser:
  • a) Fitoplàncton: Format per organismes fotoautòtrofs.
  • b) Zooplàncton: Format pel plàncton heteròtrof.
• 2. Nècton: Animals que neden i viuen en zones pelàgiques.
• 3. Bentos: Organismes que viuen o excaven en el fons. Poden ser:
  • a) Organismes sèssils: Viuen fixos en un lloc (ex: bivalves).
  • b) Organismes vàgils: Es poden desplaçar de manera limitada (ex: estrella de mar).
  • c) Organismes demersals: Neden prop del fons (ex: cefalòpodes).

Una comunitat vegetal clímax és aquella que es troba més o menys estable, en equilibri dinàmic amb les condicions ambientals existents i que representa l’estadi final d’una successió ecològica.

Ecosistemes Aquàtics

1. Ecosistemes d’Aigües Continentals

Els biomes d’aigua dolça es troben sobre els continents. La salinitat és molt baixa.

2. Ecosistemes Lacustres

Són ecosistemes d’aigües estancades. S’hi diferencien 2 capes separades per una zona anomenada termoclina:

• a) Epilímnion: Capa superior i més calenta.
• b) Hipolímnion: Capa inferior i més freda.

Segons la quantitat de nutrients, podem trobar 2 tipus d’estanys:

• a) Oligotròfics: Amb poca producció perquè hi ha poques sals.
• b) Eutròfics: Rics en nutrients i en plàncton.

3. Ecosistemes d’Aigües Corrents o Rius

Els rius són fluxos de transport horitzontal d’aigua. En els rius, hi ha una espiral de nutrients, ja que es mouen aigües avall com en una espiral. En canvi, en els llacs parlem de cicles de nutrients.

4. L’Ecosistema en els Aiguamolls

Dominen els vegetals helòfits (ex: canyís). Prop de la vora dels estanys hi viuen plantes que estan parcialment o totalment submergides dins de l’aigua: macròfits. En els llocs on la circulació d’aigua és més lenta es desenvolupa el néuston (llenties d’aigua). El perifiton està format per organismes fixos adherits només per la seva base.

5. L’Ecosistema del Sòl

La biomassa del sòl és petita, però molt important. Els grups majoritaris són bacteris i fongs. La fauna edàfica té un paper important en la modificació de les propietats del sòl (ex: porositat).

Successions Ecològiques

La successió és un procés continu, direccional i no estacional de colonització i extinció de les poblacions d’espècies en una àrea. Poden ser:

1. Successió Degradativa

Es dóna quan espècies diferents de microorganismes i animals detritívors exploten un dipòsit de matèria orgànica morta. Arriben a la seva fi quan la matèria orgànica morta ha quedat completament metabolitzada.

2. Successió Al·logènica

És una substitució de les espècies en una àrea determinada, per canvis en l’ambient abiòtic (ex: desssecament natural d’un indret).

3. Successió Autogènica

Es produeix com a resultat de la dinàmica de la vegetació que modifica les condicions i els recursos d’un terreny (sense intervenir els factors ambientals). Poden ser:

• a) Successió primària: Formada per espècies que hi ha en un terreny que no ha patit la influència d’una comunitat vegetal (Ex: dunes de sorra acabades de formar).
• b) Successió secundària: Es produeix en una zona on la vegetació ha estat eliminada de forma total o parcial, però encara conserva la influència d’aquesta comunitat vegetal a través de llavors i espores (Ex: pèrdua d’arbres a conseqüència d’un incendi).