Boeci, Guido d'Arezzo i la música gregoriana: origen i característiques

Boeci i el tractat De institutione musica

Boeci: De institutione musica (525), tractat de música molt important i influent durant molts segles.

Guido d'Arezzo

Guido d'Arezzo, segle XI, Itàlia, monjo benedictí i musicòleg.

La mà guidoniana

Va inventar la mà musical, un sistema mnemotècnic per recordar la relació entre les notes.

Se li atribueix la invenció del nom de les notes a través de l'Himne a sant Joan (cap a 1025):

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Música gregoriana

Origen: Sant Gregori el Gran, papa (590-604), va organitzar la música religiosa i la va recopilar a l'Antifonari. Va reformar la Schola cantorum (escola de cantaires, per formar mestres de cant).

El gregorià prové de la música grega, llatina i jueva.

També s'anomena «cant pla» (cantus planus, en llatí; sense ornaments).

Trets

• Música vocal.
• Música religiosa 100% (la seva raó d'existir és acompanyar els textos llatins de la missa i de l'ofici diví).
• Es pot considerar l'expressió sonora de l'art romànic.
• Cantat en llatí (llengua oficial de l'Església catòlica).

Modes i ritme

Usa 8 modes (= escales procedents de les grecs, diferents a les actuals). Quatre modes són autèntics (dòric, frigi, lidi, mixolidi) i els altres quatre, plagals (secundaris).

Utilitza un ritme anomenat ritmo libre (lliure).

• Monòdic (= una sola veu o melodia; tothom canta la mateixa).
• A capella (= sense acompanyament instrumental; només s'admet l'orgue a vegades).

Divisió/tipus

• Sil·làbic (1 nota per síl·laba).
• Neumàtic (2 o 3 notes).
• Melismàtic (més de 3 notes).

Formes musicals

• Antífona: fórmula melòdica fonamental; cant alternat entre 2 parts del cor.
• Salmòdia: cant dels salms.
• Responsori: credo, glòria; diàleg entre cantor i fidels o el cor, que respon amb la mateixa melodia.
• Al·leluia: breu cant d'alegria, de procedència jueva.
• Missa: ordinària i reiem.
• Himne: cant d'invocació (Veni creator spiritus); la melodia es repeteix a cada estrofa.
• Ordes monàstics (o liturgia de les hores): varien segons les hores del dia i només es canten al cor dels monestirs o esglésies. Són: matines, laudes, prima, tercia, sexta, nona, vespres i completes.
• Seqüència: cant que segueix l'al·leluia. Exemples: Tomàs de Celano, Dies irae; Jacopone da Todi, Stabat Mater.

Altres compositors d'estil gregorià

• Venanci Fortunat: Pange lingua.
• Wipo de Borgonya: Victimae paschali laudes.
• Stephen Langton (Canterbury): Veni Sancte Spiritus.
• Tomàs d'Aquino: Lauda Sion.