Història de la notació musical: dinàmica, neumes i pentagrama

Resum

El document repassa l'evolució de l'escriptura musical, des de la quironomia de l'Antic Egipte i la notació alfabètica de la Grècia Clàssica fins als neumes medievals, la notació quadrada i el pentagrama. També explica les indicacions de dinàmica (intensitat estable i variable) i l'origen dels noms de les notes atribuït a Guido d'Arezzo.

Punts clau

Les indicacions de dinàmica expressen la força amb què s'ha d'interpretar la música i s'escriuen en italià, sovint abreujades (PP, P, MP, MF, F, FF).
Cresc. (crescendo) indica un augment gradual de la intensitat i Dim. (diminuendo) una disminució gradual.
A l'Antic Egipte s'utilitzava la quironomia, un sistema de representació de notes mitjançant gestos de mans i braços.
Els antics grecs escrivien la música amb lletres col·locades sobre el text, per això s'anomena notació alfabètica.
Els neumes són punts, pals i línies corbes situats sobre els textos dels càntics medievals, que ajudaven els cantors a recordar les melodies.
Fins a la invenció de la impremta, al segle XV, la música s'escrivia a mà pels copistes, amb plomes d'oca que donaven lloc a la notació quadrada o gregoriana.
Guido d'Arezzo va inventar l'himne a Sant Joan Baptista, i la primera síl·laba de cada vers va donar els noms de les notes (Ut/Do, Re, Mi, Fa, Sol, La).

Posa't a prova

Expressions d'intensitat (Dinàmica)

Són aquelles que expressen la força amb què hem d'interpretar la música. S'indiquen amb expressions en italià, sovint abreujades.

Intensitat estable

PP (pianissimo): Molt suau
P (piano): Suau
MP (mezzo piano): Mig suau
MF (mezzo forte): Mig fort
F (forte): Fort
FF (fortissimo): Molt fort

Intensitat variable

Cresc. (crescendo): Augment gradual d'intensitat.
Dim. (diminuendo): Disminució gradual de la intensitat.

La música a Sumèria i Egipte

No se sap amb exactitud quan es va començar a escriure la música. El testimoni musical escrit més antic podria pertànyer als sumeris.

A l'Antic Egipte s'utilitzava la quironomia, que consistia en un sistema de representació de notes musicals mitjançant gestos fets amb les mans i els braços.

L'escriptura musical a la Grècia Clàssica

Els antics grecs van escriure la música utilitzant lletres. Per això, aquest tipus d'escriptura rep el nom de Notació Alfabètica. Aquestes lletres es col·locaven sobre el text que volien musicar.

Escriptura musical a l'Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, la música religiosa va adquirir una gran importància. A partir del segle IV, es va propagar el costum de cantar als temples. En aquests llocs, s'interpretava música vocal cantada pels monjos per a glorificar Déu.

Al principi, aquests càntics es transmetien de manera oral, però va arribar un moment en què la quantitat del repertori va ser tan gran que va caldre escriure els textos. D'aquesta manera van sorgir els Neumes.

Què són els Neumes?

L'origen de les notes són els neumes. Es van utilitzar durant l'Edat Mitjana i consisteixen en punts, pals i línies corbes situats damunt dels textos de les peces musicals. Gràcies a aquests signes, els cantors recordaven com era cada melodia.

Les notes i la seva història

Escriptura amb ploma d'oca

Fins que es va inventar la impremta, al segle XV, la música s'escrivia a mà. Aquesta feina la duien a terme uns monjos especialitzats que coneixem com a copistes.

Les eines bàsiques del copista eren: una ploma d'oca i un tinter. La utilització d'aquest tipus de ploma va fer que les notes dels vells còdexs fossin quadrades. Aquest fou l'origen de la notació quadrada o gregoriana.

Del Tetragrama al Pentagrama

Per a indicar amb una major precisió l'altura del so, es va començar a utilitzar un nombre variable de línies horitzontals.

En la notació gregoriana s'utilitzen 4 línies (Tetragrama).
Al principi del segle XVIII, la notació musical ja era molt semblant a l'actual. Johann Sebastian Bach ja utilitzava notes rodones escrites en un pentagrama (5 línies).

Guido d'Arezzo i l'origen del nom de les notes

Guido d'Arezzo va inventar l'himne a Sant Joan Baptista. Cada vers començava una mica més agut que l'anterior. La primera síl·laba de cada vers va donar lloc als noms de les notes (Ut/Do, Re, Mi, Fa, Sol, La).

Preguntes freqüents

Què són els neumes?

Els neumes són signes de punts, pals i línies corbes situats damunt dels textos de les peces musicals durant l'Edat Mitjana. Ajudaven els cantors a recordar com era cada melodia.

Per què s'anomena notació alfabètica la de la Grècia Clàssica?

Perquè els antics grecs escrivien la música utilitzant lletres, que es col·locaven sobre el text que volien musicar.

D'on prové el nom de les notes musicals?

Prové de la primera síl·laba de cada vers de l'himne a Sant Joan Baptista, inventat per Guido d'Arezzo, ja que cada vers començava una mica més agut que l'anterior.