Música i art a l'Edat Mitjana: cant gregorià i trobadoresc

Resum

El document presenta la música medieval, centrada en el cant gregorià, monòdic i en llatí, i el cant trobadoresc, amb acompanyament instrumental i temàtica humana. També repassa el context històric de l'Alta i la Baixa Edat Mitjana i les característiques generals de l'art romànic i gòtic. Serveix per entendre les diferències entre aquests estils i el seu entorn cultural.

Punts clau

El cant gregorià és monòdic, a una sola veu, en llatí, sense acompanyament instrumental i amb ritme lliure dependent del text.
Hi ha dos tipus de cant gregorià: el sil·làbic, amb una nota per síl·laba, i el melismàtic, que allarga algunes síl·labes.
El cant trobadoresc es va interpretar als castells i als carrers, amb compàs marcat i acompanyament d'instruments.
Els trobadors i trobairitz eren poetes i músics cultes; els compositors de cant gregorià eren anònims.
La Baixa Edat Mitjana va ser més tranquil·la, amb l'aparició de ciutats i més recursos per a l'art i la cultura.
L'art romànic (segles X-XII) es caracteritza per la sobrietat i l'austeritat; el gòtic (de la segona meitat del segle XII al Renaixement) per l'esveltesa i la lluminositat.

Posa't a prova

Música i art a l'Edat Mitjana

És un monjo del segle X i se li atribueixen:

L'ús del tetragrama
L'adaptació de la forma de les notes
La fixació del seu nom: Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si
L'ús eficaç d'un mètode d'ensenyament de l'entonació

Cant gregorià

El cant gregorià és monòdic: consta d'una sola melodia. També se n'anomena cant pla pel seu moviment horitzontal. Ritme flexible, ja que depèn del ritme intern de les paraules i de les frases dels textos en llatí.

Cant sil·làbic: la melodia brotla d'una manera natural.
Cant melismàtic: s'allarga en algunes síl·labes per ornamentar-les.

Alta Edat Mitjana

Període de moltes guerres fins que els pobles bàrbars invasors s'instal·len en diferents territoris europeus.

Baixa Edat Mitjana

Més tranquil·la: apareixen ciutats; com que no hi ha tanta guerra, hi ha més temps lliure, més demanda de distraccions i més recursos econòmics per a l'art i la cultura.

Característiques del cant gregorià

Textura: monòdic, a una sola veu, col·lectiu.
Timbre: vocal, a cappella, sense instruments.
Text: sempre en llatí.
Compositors: anònims; no signaven per humilitat.
Moviment: lent, sense presses, sense pulsació marcada.
Ritme: lliure, dependent del text; sense compàs i no repetitiu.
Melodia: llarga, segons la frase del text o la vocal que s'allarga.
Caràcter: de recolliment, relaxat.

S'interpretava a les esglésies i monestirs.

Cant trobadoresc

S'interpreta als castells i al carrer. Els compositors són trobadors i trobairitz: poetes i músics cultes i refinats. El ritme és marcat i la melodia està acompanyada d'instruments.

Característiques del cant trobadoresc

Textura: monòdic, a una sola veu.
Timbre: vocal amb acompanyament d'instruments.
Text: en les diferents llengües vernacles; temàtica humana.
Compositors: trobadors i trobairitz.
Moviment: segons el caràcter de la peça.
Ritme: marcat, amb compàs.
Melodia: cantable.
Caràcter: sensual; expressa emocions.

Romànic

Del segle X al segle XII

Arquitectura: gruixuda.
Pintura: esquemàtica.
Característiques generals:
- Sobrietat
- Austeritat

Gòtic

Segona meitat del segle XII fins al Renaixement

Arquitectura: esvelta.
Pintura: una mica més naturista.
Característiques generals:
- Esveltesa
- Brillantor
- Lluminositat

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre el cant gregorià i el cant trobadoresc?

El cant gregorià és vocal, en llatí, sense instruments, lent i de ritme lliure, i s'interpretava a esglésies i monestirs. El cant trobadoresc és en llengües vernacles, té ritme marcat i acompanyament instrumental, i s'interpretava als castells i al carrer.

Què és el cant melismàtic?

És un tipus de cant gregorià en què la melodia s'allarga en algunes síl·labes per ornamentar-les.

Quines característiques tenia l'art gòtic?

L'arquitectura gòtica era esvelta, i la pintura, una mica més naturista. Les seves característiques generals eren l'esveltesa, la brillantor i la lluminositat.