Romanticisme musical: context, característiques i compositors

Resum

El text presenta el Romanticisme musical del segle XIX dins de la cronologia dels períodes històrics de la música i explica el context social de la burgesia com a nou públic. Descriu les característiques de la música romàntica, la figura de l'artista i les formes musicals i instrumentals més habituals, com l'orquestra, el lied, el poema simfònic i el piano. També recull els principals compositors de l'època i els canvis socials que va provocar.

Punts clau

El Romanticisme musical correspon al segle XIX i és posterior al Classicisme.
Es valora la llibertat i el sentiment per damunt de la raó, amb una passió per allò llunyà, màgic i irreal.
La música romàntica abandona l'equilibri clàssic i busca una expressió més directa i apassionada de les emocions.
El músic passa de ser un artesà a ser un artista, individualista i rebel, valorat com a compositor i intèrpret.
El lied és una cançó per a saló, amb text poètic musicat i acompanyada de piano.
El piano és l'instrument de moda per excel·lència d'aquest període.
Entre els compositors destacats hi ha Chopin, Mendelssohn, Grieg, Brahms, Schumann, Schubert i Liszt.

Posa't a prova

Períodes històrics de la música

Els períodes històrics principals són: l'Edat Mitjana (segles V-XIV), el Renaixement (segles XV-XVI), el Barroc (segles XVII-XVIII), el Classicisme (segona meitat del segle XVIII), el Romanticisme (segle XIX) i el segle XX.

El Romanticisme: Context i societat

Durant el Romanticisme, no seran només uns quants qui podran gaudir de la música i l'art, sinó que hi ha un gran col·lectiu de persones amb prou poder adquisitiu per poder pagar les entrades. La burgesia la conformen persones que treballen, que dirigeixen fàbriques o comerços i que busquen, per passar l'estona de lleure, deixar-se apassionar per una música o per una novel·la que exalti els sentiments i els ajudi a oblidar les preocupacions.

Característiques del Romanticisme

És una etapa de pensament idealista i radical, en què es valora la llibertat per damunt de tot. Les actituds es guien més pels sentiments que per la raó.

La música romàntica

El Romanticisme sent passió per tot allò que és llunyà, màgic i irreal. La música és més abstracta que les altres arts, ja que no dona missatges concrets. Abandona l'equilibri clàssic per buscar una expressió més directa i apassionada dels sentiments i les emocions.

L'artista romàntic

L'artista és individualista, rebel i té la necessitat d'innovar i sorprendre. El músic deixa de ser un artesà per convertir-se en un artista. Augmenta la demanda de música; per tant, hi ha més músics, els quals es valoren com a compositors i intèrprets.

L'orquestra i les formes musicals

Orquestra: Ha crescut fins a doblar el nombre d'intèrprets. S'interpreta a grans sales de concert.
Lied: Es canten petites cançons als salons privats, els textos de les quals són poesies molt emotives, musicades i acompanyades del piano.
Poemes simfònics: Són simfonies, però alguns compositors opten per formes i gèneres instrumentals que permeten desfermar la seva fantasia.

Compositors destacats

Entre els grans noms trobem: Frédéric Chopin, F. Mendelssohn, E. Grieg, J. Brahms, R. Schumann, F. Schubert i F. Liszt.

Instruments i estructures

L'instrument de moda per excel·lència és el piano.

Formes instrumentals: Simfonia, poema simfònic, sonata, concert, petites formes per a piano, quartet, quintet i trio.
Formes musicals: Òpera, missa, oratori i lied.

Canvis socials i el nou públic

Es produeix un canvi de mentalitat profund en la societat: l'artista passa de criat a geni i d'artesà a artista. Es generen noves fonts d'ingressos i neix el gran públic musical. Tanmateix, sorgeix una nova "esclavitud": la dels gustos del gran públic.

Preguntes freqüents

Quin és el context social del Romanticisme musical?

Durant el Romanticisme, un gran col·lectiu de persones, la burgesia, tenia prou poder adquisitiu per pagar les entrades de concerts i gaudir de la música i l'art. Buscava en la música i la novel·la una manera d'exaltar els sentiments i oblidar les preocupacions.

Quins són els compositors més importants del Romanticisme musical?

El text cita Frédéric Chopin, F. Mendelssohn, E. Grieg, J. Brahms, R. Schumann, F. Schubert i F. Liszt com els grans noms de l'època.

Quina és la diferència entre el músic classicista i el romàntic segons el text?

El músic deixa de ser un artesà per convertir-se en un artista. Mentre que en el Classicisme predominava l'equilibri, el Romanticisme busca innovar, sorprendre i expressar directament els sentiments.