Classicisme musical: característiques, forma sonata i òpera

Resum

El text explica les característiques socials i estètiques del Classicisme musical, des de la segona meitat del segle XVII fins a principis del XIX. Descriu els elements musicals de l'època (melodia, ritme, harmonia i textura) i el desenvolupament de l'òpera amb Gluck i Mozart. També presenta la sonata i l'estructura de la forma sonata (exposició, desenvolupament i reexposició).

Punts clau

El Classicisme és el període de la segona meitat del segle XVII i principi del XIX, inspirat en els cànons de la Grècia i Roma clàssiques.
La melodia es caracteritza per frases quadrades de 4, 8 o 16 compassos i línies elegants amb poca ornamentació.
La textura més usada és la melodia acompanyada, i els acords s'escriuen nota a nota en lloc de ser improvisats pel baix continu.
Gluck intenta establir les bases de l'òpera moderna, mentre que Mozart utilitza la música per expressar els sentiments dels personatges.
La sonata és una composició per a 1, 2 o 3 instruments dividida en 3 o 4 moviments.
La forma sonata és l'estructura típica del primer moviment i consta d'exposició, desenvolupament i reexposició.

Posa't a prova

Característiques Socials i Estètiques de l'Època

Aquest període comprèn la segona meitat del segle XVII i el principi del XIX. El terme "Classicisme" prové de la tendència dels artistes de l'època a revalorar i imitar els cànons estètics de la Grècia i Roma clàssiques.

La societat continua estant dividida en classes, un ordre que es veurà alterat dràsticament per l'esclat de la Revolució Francesa (1789). Paral·lelament, la burgesia comença a organitzar manifestacions musicals on es pot accedir pagant una entrada.

Elements Musicals del Classicisme

Melodia

L'estructura acostuma a ser molt clara, formada per frases quadrades (4, 8, 16 compassos).
Les línies melòdiques són elegants i, majoritàriament, amb poca ornamentació.

Ritme

Tendeix a ser regular i amb poques complicacions.
Hi ha motius rítmics curts i definits, fàcils de retenir per part de l'oient.

Harmonia

Continua estant basada en la tonalitat.
Els compositors exploren els recursos de la tonalitat i creen efectes harmònics interessants.
Sovint es troben seccions musicals relativament llargues harmonitzades amb un sol acord.

Textura

El contrapunt va perdent importància i la melodia acompanyada passa a ser la textura més utilitzada.
L'acompanyament harmònic ja no el fa el baix continu (de forma improvisada). Els compositors escriuen els acords nota a nota.
Baix d'Alberti: Tocar acords amb la mà esquerra de forma arpegiada.

La Música Vocal Profana: L'Òpera

Es produeix un gran desenvolupament de l'òpera, on apareixen arguments quotidians i propers al públic.

Les dues figures que encapçalen la renovació de l'òpera en aquest període són:

Christoph Willibald Gluck: Intenta establir les bases del que podria anomenar-se l'òpera moderna: lligam melòdic entre l'obertura i les àries, introducció de grans escenes corals, etc.
Wolfgang Amadeus Mozart: Utilitza la música per explicar els sentiments dels personatges.

Sonata i Forma Sonata

Sonata

Definició: Composició musical per a 1, 2 o 3 instruments, dividida en 3 o 4 moviments/parts:

Allegro
Adagio (o Alargio)
Minuet o Scherzo
Rondó o Allegro final

Forma Sonata (Estructura del Primer Moviment)

La forma sonata és l'estructura típica del primer moviment de la sonata.

Exposició

Tema A: (8, 12, 16 compassos. To principal).
Pont Modulant: (Pocs compassos).
Tema B: (8, 12, 16 compassos. To secundari: relatiu menor o dominant).
Coda: Fragment d'extensió variable que prepara o finalitza un fragment o una obra.

Desenvolupament

Part de variada extensió on es presenten temes i motius de l'exposició en tons i textures diferents.

Reexposició

Quasi idèntica a l'exposició, però tots els temes estan en el to principal. El pont ja no és modulant.

Preguntes freqüents

Què significa el terme Classicisme musical?

El terme prové de la tendència dels artistes de l'època a revalorar i imitar els cànons estètics de la Grècia i Roma clàssiques.

Quines parts té la forma sonata?

La forma sonata té una exposició amb el tema A, el pont modulant i el tema B, un desenvolupament on es presenten temes en tons i textures diferents, i una reexposició quasi idèntica a l'exposició però amb tots els temes en el to principal.

Quina diferència hi ha entre Gluck i Mozart en l'òpera?

Gluck intenta establir les bases de l'òpera moderna amb un lligam melòdic entre l'obertura i les àries, mentre que Mozart utilitza la música per explicar els sentiments dels personatges.