Bonaventura Carles Aribau: Vida i Obra d'un Intel·lectual Català
Bonaventura Carles Aribau: Vida i Obra d'un Intel·lectual Català
La trajectòria de Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) va ser la d'un home polifacètic, amb una profunda implicació en la cultura, la política i el periodisme català i espanyol del segle XIX.
Formació i Inicis
Aribau va iniciar els seus estudis de retòrica i poètica al Seminari Conciliar. Malauradament, no va poder completar els seus estudis superiors d'hidrostàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç, a causa de greus problemes familiars.
Amb només dinou anys, l'any 1815, va ser un dels fundadors de la Societat Filosòfica i va publicar la seva obra primerenca, Ensayos poéticos.
Activitat Política i Periodística
L'any 1820, Aribau va participar activament en la revolució que va donar inici al Trienni Liberal de Riego. Aquesta època va marcar el seu debut en el periodisme, col·laborant amb el Diario Constitucional, i també en la política, en esdevenir secretari de la Diputació de Lleida el 1823.
Durant aquest període, va ingressar a l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 va ser un dels cofundadors i redactors d'El Europeo, considerat el primer gran projecte català del periodisme romàntic. En aquest sentit, es reconeix la influència de l'escriptor italià romàntic Alessandro Manzoni, fundador de la revista Conciliatore.
Carrera a Madrid i Publicacions
A partir de 1826, Aribau es va establir a Madrid, on va treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa i Miarons. Des d'allà, va continuar la seva prolífica activitat periodística, escrivint en diverses publicacions:
- El Corresponsal (diari proteccionista fundat el 1839 pel mateix Remisa, del qual Aribau fou director)
- La Nación
- La España
- El Tío Vivo
- La Tribuna de los Economistas
- El Correo Español
En aquestes publicacions, a més del seu nom, va utilitzar els pseudònims «Jacinto Arístides» i «Ubariso».
Orientació Política i Alts Càrrecs
A partir del 1837, el seu fervor liberal el va portar a les files del Partit Moderat. No obstant això, sempre es va oposar a la dretanització que exigia l'ala dels antics carlins; de fet, el 1844 va ser un dels que es va negar a modificar la Constitució de 1837.
La seva carrera administrativa va ser notable, ocupant importants càrrecs públics:
- Director General del Tresor (1847)
- Director de la Junta de Duanes i Aranzels (1850)
- Director de cases de moneda, mines i propietats de l'Estat (1852)
- Secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni (1857)
Darrers Anys i Llegat
Bonaventura Carles Aribau va viure els seus darrers anys en una casa del tercer pis del número 36 de la Rambla dels Caputxins, a Barcelona, on va morir el 27 de setembre de 1862. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou; lamentablement, les seves restes, dipositades en la capella, van desaparèixer en l'incendi i profanació de 1936.